Arts marcials i cultura en japonès

Al costat de l’entrada de Shoshinkan es troba el tatami i al pis de dalt, una sala amplia i acollidora amb una taula i cadires que acull les classes de Nihongo (japonès), pintura aguada, cal·ligrafia, origami o fins i tot tallers de l’art de vestir un quimono. “El tatami es pot convertir en una eina perfecta per aixecar la curiositat dels alumnes per conèixer més aspectes de la cultura japonesa. Però, també pot passar al revés, que l’idioma o la cal·ligrafia, els acosti a les arts marcials”, explica Teixidó.

Al centre, la interacció entre tatami i cultura és cada cop més freqüent i la voluntat de fomentar-­la respon a una voluntat de situar l’alumne en context perquè pugui entendre d’on ve i per què és com és l’art marcial que practica. Entre els propers reptes? Aprofitar el terrat que tenen per fer cinefòrums a la fresca i pica-­pica japonès.

Judo, Kendo, Aikido... fins aquí arribem però algunes de les disciplines que es practiquen a Shoshinkan són les mares de les contemporànies i són tan antigues que són desconegudes, fins i tot, en el Japó actual. “El Kendo és el mètode d’esgrima japonesa modern però, abans, tenia diferents noms segons la família que el practiqués i l’especialitat. Un d’aquests mètodes, el més antic del Japó –data del segle XV­ és el Katori Shinto Ryu que ensenyem aquí”. Busquen, però, l’equilibri i si us inscriviu en una de les disciplines més tradicionals, també us donaran elements sobre les actuals i a l’inrevés perquè pugueu conèixer el passat i el present.

Si feu com nosaltres i us acosteu al centre a través de les arts marcials, podeu començar provant el Yoseikan Budo o el Nihon Jujutsu. La primera combina boxa, karate, jujutsu, aikido i judo per buscar l’eficàcia integral en el combat. La segona, és un art marcial de distància curta que reforça la defensa personal. D’entrada, veureu que durant les sessions es colen paraules en japonès, des dels números fins al nom dels moviments, i tant el Xavier com l’Aniuska Bolivar, les dirigeixen posant-­hi, també, un punt d’humor. “Les ensenyem amb la didàctica del nostre centre. Ho passem per l’embut de la metodologia europea per fer-­ho més lúdic i divertit”, diu Teixidó.

Comencen amb jocs –tocant els genolls dels companys, avançant a quatre grapes­, segueixen practicant elements i acaben amb dinàmiques de combat. Una constant és la interacció continua entre els alumnes treballant pràcticament tota l’estona en parella. “I canviant­-la per cada exercici! Si sempre treballes amb la mateixa persona, és com si ho fessis amb un nino. Variant-­la és quan millores perquè desconeixes com lluita o es defensa!”. Els cinturons es barregen i aprenen l’un de l’altre, tant el que porta el blanc com el que ja es corda un de verd, però sempre es cuida del company. Com? En plena acció, una simple palmadeta serveix per avisar­-lo que et comença a fer mal i que es pot aturar.

Els més petits també tenen el seu espai i poden acostar-­se al Judo o a l’Aikido des dels 3 anys i mig. Les tarifes van des dels 40 fins als 102 € al mes segons el número de disciplines que es vulguin practicar i els divendres, entre les 16:30 i les 20 h hi ha tatami obert per tots els socis.