Balleu Bollywood a Barcelona
Descobriu una dansa cinematogràfica que us arrencarà un somriure
Braçalets, turmelleres, colors, peus descalços... i, amb les primeres notes de la cançó, un somriure. És inevitable. “És la dansa del bon rotllo”. Qui parla és la Mireia, instructora de Bollywood Sitare i una autèntica enamorada d’aquesta disciplina. Divers, acolorit i musical, així és un estil de ball que ens arriba directe des de les pel·lícules de la indústria cinematogràfica de l’Índia: Bollywood. És com una fusió d’espècies, combina danses clàssiques del país amb d’altres de folklòriques i les barreja amb ritmes més moderns com el funky, el hip-hop o la música llatina.
“El Bollywood és un tipus de ball fàcil d’aprendre, és apte per tothom i és poc tècnic. La idea és deixar-se portar i fer teatrillo, interpretar i fer els gestos que van d’acord amb la lletra de la cançó”, ens explica la Mireia. Per ella, descobrir aquest món va ser un abans i un després. Fa uns deu anys va mirar una pel·lícula índia que havia llogat a la Casa Àsia i d’aquí a conèixer l’Asif DJ-Badal, director de Bollywood Sitare, i a aprendre els primers passos i acabar sent una de les instructores d’un grup de dansa que té entre cella i cella difondre la cultura dels països del sud de l’Àsia. “Fem tot tipus d’activitats relacionades amb la música i el ball de Bollywood. Tallers, esdeveniments, shows... No tenim un centre físic. Fem classes en diferents espais. La idea és apropar el Bollywood a tothom i és més fàcil moure’ns nosaltres que no que ho faci l’alumne”, puntualitza la Mireia.
Després de mirar un parell de clips de l’Aishwarya Rai i el Shah Rukh Khan a youtube, ens acostem fins a Artesans (Robenyó, 50) un dels espais on Bollywood Sitare imparteix sessions. Per classe, amb uns pantalons amples, un parell de braçalets i unes turmelleres n’hi ha prou, no calen ni sabates. Es treballa per cicles, durant tres mesos –un en el cas del curs d’estiu- assagen una coreografia extreta d’un film i adaptada per l’ocasió.
El primer, però, és escalfar. Són uns 20 minuts de traca. Divertidíssims. La Mireia posa el 'play' i ballem fins a tres cançons diferents amb una consigna clara: deixar-nos anar. Ella guia i les vuit alumnes que som avui a classe la seguim. I, sabeu què? És el nostre primer cop però tampoc ens veiem tan malament. Al ritme d’'Aaj Ki Party' i de 'Señorita' i amb els braçalets de les companyes repicant, fem moviments de peus, mans –mudras- i malucs –jakta-. “Després, ja ens centrem en la coreografia i exercitem cos i memòria. El Bollywood, però, no és només ball. Les cançons estan dins un context, parlen d’aspectes culturals i t’endinses en la cultura índia sense adonar-te’n”, explica la Mireia.
De bodes, de festes, de flirtejos... les cançons de les pel·lícules índies són una història en elles mateixes. Una de les que ballem amb la Mireia, 'Señorita', forma part d’un film on tres indis viatgen fins a Espanya per viure els Sanfermines, la Tomatina i el flamenc. Un autèntic èxit de taquilla a l’Índia. Tornem a l’aula. Ara, les deixem a elles: és el moment d’acabar de perfilar una coreografia que porten quatre setmanes assajant. En la primera passada tenen algun moviment oblidat però, en la darrera, ballen els tres minuts de cançó pràcticament de deu mentre es filmen per assajar, també, a casa.
“A les classes hi ha de tot. Gent que arriba perquè sempre ha estat interessada en tot allò asiàtic però, també, d’altres que ens han vist actuar en una festa major i els hi ha agradat el bon rotllo que transmetem. Un cop entren en el món del Bollywood comencen a interessar-se més per la cultura del país”, diu la Mireia.
De diferents edats, els alumnes són en la seva majoria noies i, la idea és que, tot allò que treballen a classe després surti a la llum. Com? En actuacions de festa major o en esdeveniments que promoguin des de Bollywood Sitare. La cita més famosa? El Holi Barcelona, un festival de colors que és una de les festes més importants del calendari hindú.