Aquest bike polo urbà va néixer del beneit avorriment d’un grup de missatgers de Seattle i, ara, es juga en comunitats d’arreu del món. La de Barcelona camina des del 2009 i va a ratxes. “Som de tot arreu. Hi ha gent de Portugal, d’Itàlia, de Xile, del Perú, de França... molts juguem un temps però estem de pas, així que el grup es renova constantment. En els darrers mesos hem sumat força jugadors nous”. Ara, són una trentena els que pedalegen fins a la Hispanitat cada nit: per jugar a bike polo o, simplement, per xerrar i veure’s.
Escombrant. Així comencen les nits de bike polo de la Filipa, la Marie, el Javi o el Miguel. Tots els dilluns i dimecres escombren amb paciència i, a poc a poc, buiden de sorra la pista que s’amaga dins els jardins de la Hispanitat. Les bicis esperen al costat. Un cop llesta, comença la festa. Oblideu-vos dels cavalls! Aquí, la protagonista té dues rodes i respon al nom de bicicleta. Tres jugadors per equip, dues porteries i un objectiu: fer gol. Prohibit? Posar el peu a terra! Juguen a Hardcourt Bike Polo a Barcelona i des de fa uns anys el seu punt de trobada és una pista rodona de patinatge, enjardinada, a tocar de la Sagrada Família i que es coneix com l’aspirina. “Ens trobem sobre les nou de la nit i depèn de l’energia i del dia ens hi podem estar fins les dues o les tres de la matinada! Imagina’t, si tinguéssim una pista rectangular, en condicions i que no s’omplís de sorra cada dos per tres...”, ens diuen.
