Consells per iniciar-se en el trail running

Si sou nous en això del trail potser el que més us espanten són les pujades. Estimeu-les! “Pujar costa però és més fàcil del que sembla si utilitzes una bona tècnica. És important córrer amb la part de davant del peu, és a dir, trepitjar de mig peu cap endavant i no de taló”, ens diu la Laura Orgué, campiona del món de Kilòmetre Vertical. Eing? En cristià, curses de només pujada. Vaja, que és una experta en anar cap amunt. La corredora de Salomon ens recomana un exercici per interioritzar aquest moviment: practicar de manera estàtica, fent rebots sobre les nostres puntes. “Hem de tenir el cos inclinat però mai massa encorbat cap endavant perquè això ens provocaria dolor lumbar i moure els braços al compàs de les nostres passes”, ens explica en Miguel Heras, guanyador fins a tres cops de la Salomon Ultra Pirineu, una cursa de trail de 110 kilòmetres i amb 6.800 m de desnivellde desnivell positiu. Preguntem als més joves? En Marc Traserra és campió d’Espanya júnior i des de fa uns anys està al capdavant de moltes curses de muntanya de casa nostra: “Si pots caminar al mateix ritme que corres, opta per caminar perquè córrer desgasta molt més”. Orgué remata: “Quan camines pots arribar a anar igual de ràpid i estalvies energia quan la pujada és molt dura. És important, però, col·locar les mans a prop dels genolls per utilitzar tota la força”. Vaja, que si teniu davant dels vostres ulls una pujada que sembla una paret, paciència, mans a la part baixa de les cuixes i, pas a pas, cap a amunt!

Després d’una pujada ben dura, una baixada entra molt bé. Ara, si s’allarga molt... també cansa! Quan sortim a la muntanya, ho fem amb la idea de jugar, fondre’ns amb l’entorn i, a la baixada, és on ens ho podem arribar a passar millor. Ara, també va bé saber un parell de coses per dominar-les i gaudir-les al màxim. “Per baixar, el primer que hem de fer és no tenir por, la vista alçada i jugar amb el nostre cos”, ens diu en Jan Margarit, subcampió del món de Kilòmetre Vertical.
Com en les pujades, si escoltem a aquests corredors de muntanya, també ens recomanen trepitjar amb la part de davant del nostre peu, no amb el taló! “Si trepitgem amb el taló i rellisquem, serà més fàcil que caiguem. En canvi, si caiem des de la part de davant, tenim encara el taló per frenar”. Entès, oi? A més, corrent així, repartim millor l’impacte i causem menys dany a les nostres articulacions. La punta absorbeix el cop i, després, ja ho assumeix tota la cama.

Hem parlat de cames, de peus... i els braços? Toca volar! Potser al principi us sentiu una mica ridículs però el millor és aixecar-los i acompanyar amb ells els girs perquè us donin més equilibri. “A més, també és important portar el cos una mica cap endavant per crear inèrcia i adaptar les nostres passes segons el tipus de terreny”. De fet, haurem d’esprémer una mica el cervell a banda del físic: analitzar el camí, memoritzar els primers passos i, en terreny sec, trepitjar sobre pedra, evitant les pedretes soltes que poden arribar a ser molt molestes. Un cop ho tingueu tot al cap: baixeu i passeu-vos-ho bé!

Correu per Collserola però també heu anat d’excursió per La Mola, el Turó de l’Home, el Puigsacalm... vaja, que heu vist món i us ha sorprès veure a més d’un amb bastons a les mans! No volem atabalar-vos amb massa informació però si encara teniu espai per retenir alguna coseta més, parlem dels pals! “Hi ha moments en què els bastons poden ser una ajuda. Sobretot en curses llargues o en kilòmetres verticals”, ens expliquen Heras, Margarit i Traserra. Ara, els heu de saber utilitzar bé perquè sinó... us molestaran! Amb ells a les mans, repartireu més el pes perquè sumareu dos punts de suport i a la pujada us ajudaran a impulsar-vos.
El primer? Sembla una ximpleria però és clau: agafar-los bé –el colze ha de formar un angle de 90 graus- i col·locar bé la mà dins la dragonera. “Ens ha de quedar el dit polze a una banda i la resta a l’altra. Això ens permetrà allargar totalment la mà i no perdre el bastó i recuperar-lo ràpidament”, diu Margarit. A ell el vam veure fa poc corrent amb bastons: al kilòmetre vertical de Zegama (País Basc), un dels més tècnics, on va ser segon. “El bastó no l’hem de plantar mai cap a nosaltres, ja que això ens podria frenar i, fins i tot, podríem fer-nos mal. Ha de quedar perpendicular o amb una mica d’angle”, afegeix.

Ara, abans ho dèiem, quan pugem podem optar per córrer o caminar i, això, també canviarà la forma de moure els bastons: “Quan caminem, hem d’anar recolzant cada bastó al ritme d’una passa. Ara, quan correm si ho fem així, ens costaria molt coordinar-nos. Jo opto per córrer, clavar els dos, córrer...”, recorda Margarit. Si en les pujades us poden ajudar en les baixades també: us hi podreu recolzar i descarregar part del pes del cos.

Pujades, baixades, descens, bastons… Margarit, Heras, Traserra i Orgué ja us han donat un parell de consells: poseu-vos les vambes i a córrer!