Descobriu el canicross a Barcelona

Com comencem? Abans de res, passarem visita amb el veterinari perquè li escolti el cor, la respiració i ens digui si pot practicar el canicross. Qualsevol gos en pot fer si té més d’1 any i menys de 10 i està en bona forma física. Després, li haurem d’ensenyar al nostre gos que l’arnés és una cosa xula perquè sempre que el vegi entengui que passaran coses bones. “Que s’acostumi i que l’olori. A més, ho podem combinar amb algun joc i premis suculents. Enfadar-nos o obligar-lo no ens portarà enlloc, només a fer passes enrere”, adverteix Masriera. Un cop el nostre gos se senti a gust amb l’arnés posat tocarà ensenyar-li a anar davant nostre i a tibar: segurament haurà après a anar al vostre costat mentre passegeu, i ara, haurà d’entendre que amb l’arnés posat ha de moure’s al capdavant. “L’ideal és començar fent 200 metres. Si tiba, perfecte, el felicites, li dones un premi i per avui ja heu acabat. Si no tira, algú que conegui al gos podria posar-se al davant i cridar-lo perquè entengui que ha d’arrossegar-nos. Es necessita paciència i constància”. També, li haureu d’ensenyar a diferenciar entre el moment de joc i el de canicross i, aquí, també hi ajudarà que associïn l’arnés a entrenar. “Mentre el portem, correm endavant, després ja juguem!”. Nosaltres som el ‘paquet’ i ells són els líders: “Depens del teu gos, ell és qui et porta. Corre, parla, crida... però pensa, sempre, que ell és qui va al capdavant i és el líder, així que és fonamental motivar-lo perquè físicament és capaç de tot”, afegeix la Leire Fernández. Ella, amb 19 anys, també sap què és guanyar un Campionat d’Espanya de mushing sobre neu i ens recorda que el més important és donar-li confiança al gos: “Pot ser que no sàpiga tirar, que no interpreti bé el camí, que s’espanti amb un altre gos... però se li ensenya. Hem de deixar-lo madurar i que se senti segur quan escolti la nostra veu”.

La Lali ens parla d’en Marc Màrquez i la seva moto. No s’ha tornat boja! En el canicross, nosaltres hem de ser corredors i mecànics: l’hem de motivar, l’hem de cuidar, alimentar i hidratar. Vaja, hem d’entrenar al nostre gos i, també, hem de treballar per posar-nos a la seva alçada perquè ell pot arribar a anar fàcilment a 34 km/h però, nosaltres, òbviament no. “Com més ràpid puguem córrer nosaltres, més ho podrà fer ell. Ell tiba de tu i tu corres molt més ràpid del que podries fer-ho sense gos, vas per sobre del teu límit, però com més el puguis ajudar millor us ho passareu”, diu la Lali. Així, a poc a poc, es crearà un vincle entre vosaltres i ells que és molt especial: “És genial quan no cal gairebé ni dir-li res, quan amb un simple gest o un crit d’ànim ell ja sap què ha de fer, si anar més ràpid, si agafar una corba de dretes, superar una placa de gel...”, apunta la Leire.

Junts entrenareu, participareu en curses o campionats i... escalfareu i estireu. Sí! Ells també ho necessiten. Els haureu d’estirar i portar-los al fisio. També, hauran de trotar una mica, així com menjar i beure. “2 o 3 hores abans de la cursa és recomanable que no beguin ni mengin perquè podrien tenir problemes d’estómac”, diu la Lali. “Se li ha de donar una alimentació d’esportista d’elit!”, afegeix la Leire.

“Si fa calor no se’n fa!” El canicross és un esport de fred, és a dir, que es practica d’octubre a març perquè la temperatura ha d’estar per sota dels 16 graus. A més, és explosiu i curtet, és a dir que no trobareu curses de més de 8 kilòmetres. “Entrenant potser un dia només fas 2 km amb el gos i vas pujant fins als 5 o 6. Ells surten sempre a tope així que és important entrenar lligats un màxim de 3 dies a la setmana. Si no el gos petarà. Per ells no existeix l’entrenament relaxat, sempre ho donen tot”, analitza Masriera. La resta de dies, però, podeu fer feina pel vostre compte o sortir plegats sense l’arnès. També, si us plantegeu fer la vostra primera cursa, preocupeu-vos de sortir algun dia amb altres gossos: així s’acostumaran a la companyia. “Fins que té un any no pot competir, així que durant aquests 12 mesos pots aprofitar perquè estigui amb altres gossos, amb corredors, per la muntanya, pel carrer, portar-lo a veure curses... tot i això, el dia de la primera cursa, quan senti l’adrenalina que surt de tu, també s’encendrà. Ens hem de preocupar per ell i donar-li el que necessiti”, explica la Leire. La Lali organitza el Canicross Viladrau, una prova que pot anar bé per iniciar-se, amb un entorn fresquet i ideal per gaudir de l’esport. Ara, per tot Catalunya se n’organitzen un bon grapat al llarg de tot l’any, sempre per terra o neu. “Jo sempre que faig una primera cursa amb un gos surto l'última. L’important és que no s’emporti cap mala experiència, que entengui que hi ha més gent, què esperes d’ell... no sortir tant a competir sinó a què ell s’ho passi el millor possible”, recomana.

“Fas equip amb el teu gos i, ell, sempre està disposat a entrenar, ho dóna tot, s’ho passa bé, mai és queixa, quan acaba està content quedi primer o últim... És un gust i crees una connexió única amb ell”, això és el que entusiasma a la Lali del canicross. A ella no li agradava córrer però quan va començar a fer-ho amb la seva gossa al davant, ja li ha estat impossible treure’s les vambes dels peus! Per la Leire veure com el gos ho dóna tot per ella, com puja, com s’esforça, com mira cap enrere per veure com va... li arriba al cor. “Pertànyer a aquesta manada de gent que practiquem el canicross és el millor regal”. Si compartiu casa amb un amic de quatre potes i us han entrat ganes de sortir plegats, busqueu arnès, comenceu a trepitjar Collserola i prepareu-vos per no parar de córrer.