Els Jocs Olímpics, a favor o en contra? Fight!

Com qualsevol esdeveniment massiu, els Jocs Olímpics poden ser un encert o un fracàs. Tot depèn de si es fan tenint cura de les necessitats i les característiques socials de la seu organitzadora o no, però estic segur que els Jocs tenen més punts a favor que en contra.

Fem memòria. A Barcelona vam acollir els Jocs del 1992. Vam recuperar les platges, que fins aleshores semblaven inexistents per a la majoria de barcelonins. Es van crear les rondes. Es va dinamitzar el turisme i es va consolidar la Barcelona metropolitana. La “ciutat de ciutats”, com va dir Maragall. La remodelació que la nostra ciutat va experimentar amb els jocs és, vint anys després, un exemple de rendibilitat i d’èxit, i aquest és el camí a seguir.

Que hi ha hagut Jocs desastrosos? Oi tant. Que ho preguntin als ciutadans d’Atenes i de Montreal, que encara avui ho paguen. Però si des de les institucions es fa una bona feina i, el més important, els ciutadans en treuen profit de cara al futur, organitzar uns Jocs Olímpics és, sens dubte, un repte preciós. -Pau Roca

L’estiu del 1992 jo tenia 9 anys i lluïa orgullosa una samarreta del Cobi fent natació, el meu esport preferit del moment. Molts veïns ens vam sumar a la febre olímpica, ens vam fer voluntaris i vam assistir a alguna competició esportiva a les noves infraestructures de la ciutat. Barcelona ballava a ritme de Los Manolos i la ciutat treia pit d’uns Jocs Olímpics que havien transformat el litoral i havien situat la ciutat al mapa internacional.

La música, les medalles i el confeti, però, no ens deixaven veure una realitat més fosca: el naixement d’un model que va acabar desembocant en allò de “la millor botiga del món”. El projecte olímpic va imposar canvis urbanístics, va treure protagonisme als barris i va impulsar un model de ciutat mercantilitzat. Els Jocs van ser l’embrió de l’especulació immobiliària que ara ens ofega, l’estandardització de la ciutat i la pèrdua de la identitat. El Cobi ha mort i ha estat substituït sense miraments per la “marca Barcelona”. Qui mereix una medalla? -Clara Narvión