Esport i tractaments oncològics

L’any 2012, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), en col·laboració amb el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, va iniciar un projecte amb 45 pacients que havien superat un càncer de mama o de còlon –els més freqüents-. L’objectiu? Estudiar com l’esport podia ajudar a escurçar el temps de recuperació dels pacients oncològics. “Les persones que participen en el programa esportiu són pacients que ja han acabat el tractament de quimioteràpia o radioteràpia”, específica Alfaro.

Quan s’acaba el tractament el símptoma més habitual és el de la fatiga i de la mà de l’activitat física, la idea és treballar la força muscular i la capacitat aeròbica per disminuir aquest cansament. “Això ja és importantíssim per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones!”, afegeix Bellver. Hi ha més! L’esport ajuda a fer minvar els trastorns alimentaris, les nàusees, la percepció de dolor i a augmentar l’activitat d’oci. “Es veuen millor físicament, estan més animats, guanyen en eufòria i tenen més ganes de gaudir de temps d’esbarjo”, puntualitza Alfaro.

Són variables subjectives que es mesuren amb un test de qualitat de vida però se n’observen també d’objectives com la millora de la capacitat funcional, la disminució de la massa grassa i l’augment de la massa muscular. “Als Estats Units hi ha estudis que també asseguren que aquest exercici amb pacients que estiguin fent quimioteràpia millora la tolerància al tractament. Nosaltres, als que estan fent quimio els hi recomanem que es moguin i que si poden, com a mínim, caminin i la percepció és que toleren millor els tractaments”, conclou Alfaro.

En aquest projecte específic d’activitat física orientat al pacient amb càncer que impulsen el Consorci Sanitari de Terrassa en col·laboració amb el CAR de Sant Cugat, es treballa en grups d’un màxim de 12 persones i sota el guiatge de la Maria Fornieles, fisioterapeuta del CST. Els pacients que hi entren a formar part són avaluats pels equips dels doctors Alfaro i Bellver i han de complir una sèrie de requisits oncològics i físics.

Són sessions d’una hora, dos dies a la setmana. Es comença amb un escalfament amb estiraments i part aeròbica –habitualment en bici estàtica-. En la segona mitja hora es fa un treball específic que varia segons el dia. Es pot fer pilates, per “treballar la part central del cos i la zona on han tingut la cirurgia i flexibilitzar la columna”, diu Fornieles. També, s’utilitzen tècniques com el TRAL o el Feldenkrais. Amb la primera es busca millorar l’equilibri de les extremitats inferiors i potenciar les zones sanes perquè guanyin en estabilitat. El Feldenkrais són moviments molt lents i petits on es recupera consciència corporal. “A partir de les vuit sessions ja noten millores, a més, estan encantats i no volen que s’acabi mai”, explica Fornieles. A banda d’això, també se’ls fa caminar i mesurar amb un podòmetre el nombre de passes, kilòmetres i temps que registren i ens diuen al CST que entre el primer dia i l’últim es noten millores molt significatives.

Consorci Sanitari de Terrassa
93 731 00 07

“Quan tens càncer el teu món es trenca. Entres en una espiral d’incertesa i estrès, tens una agenda mèdica molt punyetera on hi tens poc a dir i estàs restringit per la malaltia”. Ens ho expliquen a la Fundació Oncolliga (Rector Ubach, 5) on faciliten atenció psico-social a les persones diagnosticades d’una malaltia oncològica i a la seva família durant tot el procés. Entre els serveis que ofereixen, trobem un taller de Txi-kung dilluns de 10.30 a 12 h, impartit per la Wai-Wai Cho Sun i un altre de respiració els dijous a la mateixa hora, portat pel Francesc Ruiz. “Són tallers terapèutics dirigits a pacients però també als seus familiars o cuidadors”, ens diu la Núria Ferrer, psicooncòloga d’Oncolliga. Són complementaris i gratuïts. Durant les sessions es fa un treball integral on cos, emocions i ment es relaxen per baixar de voltes i estar més a gust. L’objectiu és que enmig d’aquest remolí d’emocions trobin un espai d’autoconeixement, aprenguin on són els seus límits i assimilin eines que els permetin gestionar tot el que els hi està passant.

“Hi ha tres paraules clau: relaxació, serenitat i lucidesa. Quan arribi un nou tsunami, es tracta que la decisió que hagin de prendre la puguin prendre i sentin que agafen les regnes de la seva vida”, resumeix en Francesc. Abans de començar i al final de cada sessió s’autoavaluen items com la tristesa i l’angoixa i és en aquesta última on troben sempre una baixada més significativa. S’ubiquen en una sala del centre, en una cadira o drets, o si fa bon dia i hi ha ganes surten a algun parc però treballen amb poca parafernàlia. La idea és que facin propi tot el que aprenen perquè ja ho portin amb ells sempre i ho apliquin per relaxar-se quan es fan un tac, a la sala d’espera o “quan hagin d’esperar dotze mesos per fer-se una revisió”, afegeix la Núria.

Oncolliga
93 249 58 88
barcelona@oncolliga.cat

L’Adriana Jarrín va descobrir el ioga quan estava en tractament de quimioteràpia per un càncer d’ovari. El seu cos s’havia convertit en un camp de batalla: “Quan et diagnostiquen un càncer quedes en mans dels metges, entregues el teu cos i sents que no tens el control de la teva vida”. Ella, a través de la pràctica del ioga va sentir que tornava a re-connectar amb el seu cos i les seves emocions i trobava elements per assumir la malaltia. Jarrín es va formar en el programa de ioga per supervivents de càncer i imparteix classes al Instituto Meridians de Medicina Tradicional China els dimarts i dijous. En les sessions de ioga oncològic els exercicis físics (asanes) i de respiració (pranayama) estan adaptats amb l’objectiu d’alleugerar les afeccions provocades per la cirurgia i els tractaments. Cada sessió és “com un viatge”, comences al teu matalasset i a força de combinar postures, moviments i respiració, et concentres, et neteges i arribes a un estat de pau que t’ajuda a veure-ho tot amb més equilibri i a ser capaç d’afrontar tant experiències positives com negatives. “El ioga va molt bé però jo diria que un dels majors beneficis és l’energia i la confiança que es genera a la classe. El fet de sentir que els companys passen per una situació similar i que la teva experiència pot ajudar a l’altra persona, que pots compartir sensacions respecte a pors o a estratègies que has utilitzat per superar un problema”, afegeix Jarrín.

D’altra banda, la Fundació Lotus Blau col·labora amb l’Hospital de Sant Pau i el de Mataró per oferir classes de mindfulness ioga restauratiu als mateixos centres hospitalaris i a les seus que tenen a ambdues ciutats. “És un ioga molt suau, pensat per malalts oncològics. Redueix els efectes secundaris de la quimio, baixa el nivell d’angoixa, calma el cos. Tothom que ve queda encantat perquè guanyen en tranquil·litat, milloren la son...”, explica la Núria Buscà, de Lotus Blau.

Un altre centre on també podeu adreçar-vos per practicar ioga és Córporal, a les sessions de l’Ester Villar. “El ioga és un camí personal on buscar equilibri i on l’element més important és la respiració. Ajuda a parar, escoltar i treballar a molts nivells. No s’ajusta a una taula d’exercicis”, precisa l’Ester. A les seves classes es treballa en grups reduïts i de forma personalitzada.

Adriana Jarrín
633 848 368
adrianayogadinamico@gmail.com

Fundació Lotus Blau
93 790 23 21

Córporal
931 05 70 56
Sant Elies, 29

La marxa nòrdica és una activitat física recomanable per la gran majoria de persones i es pot practicar amb diferents graus d’intensitat, segons l’edat i l’estat físic. Caminar amb bastons fa que es treballi pràcticament tota la musculatura, no només les cames i és menys agressiva amb les articulacions. Bendhora és una empresa familiar que organitza cursos i sortides de nòrdic walking i que des de fa un temps col·labora amb el Grup Àgata per engrescar dones afectades pel càncer de mamà a practicar-ho.

“En un tractament de càncer de mama els ganglis limfàtics poden quedar afectats i podria aparèixer un limfedema. Treballar amb bastons, i fer els moviments que fem amb els braços, amb la mà –que obrim tota l’estona- en una sessió de marxa nòrdica, afavoreix el bon drenatge i pot ajudar a prevenir-lo o controlar-lo”, puntualitza el Sergi Garcia, director esportiu de Bendhora. Moltes dones s’acosten amb aquest objectiu però també s’hi queden perquè passejar en grup durant unes horetes les ajuda a “sortir de la rutina de la malaltia, airejar-se i introduir-se de nou en l’activitat física. Després se senten capaces de fer més coses”, diu Garcia.

A Bendhora fan sessions en grup però també en poden organitzar de personalitzades, per una o dues persones. El Grup Àgata (Tuset, 32) és una associació catalana de dones afectades de càncer de mama on, a banda de posar-vos en contacte amb Bendhora, també us ajudaran a saber on practicar ioga, meditació, mindfulness o la tècnica nadeau.

Bendhora
info@bendhora.com
686 25 12 63

Grup Àgata
934 159 394
info@grupagata.org

Tres moviments. La rotació de la pelvis, l'onada completa (que recorda a la dansa del ventre) i la natació (en un moviment similar al crol). Aquests exercicis, executats cada dia durant 20 minuts, fan treballar tots els músculs que aguanten la columna vertebral millorant la seva flexibilitat. A més afavoreixen l’oxigenació de la sang i, per extensió, dels teixits.

És adient per totes les edats i qualsevol condició física perquè s’adapta al ritme de cadascú. No són necessaris aparells i es pot practicar en un espai mínim. En el cas dels pacients oncològics totes les virtuts de la tècnica nadeau es tradueixen en una reducció del mal de cap i d’esquena, de la fatiga, de l’estrès, una millora del descans nocturn i un antídot per combatre la depressió, expliquen al Grup Àgata. A Barcelona també podeu practicar i descobrir aquesta disciplina en algun dels tallers que organitza la Katia Walls, professora de tècnica nadeau o contactar amb el Tarik Elguindi, que des de fa més de 15 anys es dedica a ensenyar aquesta disciplina.

Katia Walls
katiawalls@katiawalls.com
647 46 43 00

Tarik Elguindi
tarikproesperity@yahoo.com
93 268 30 76
649 46 37 17