Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Esquí de muntanya a Catalunya: 3 rutes senzilles

Esquí de muntanya a Catalunya: 3 rutes senzilles

Gaudiu de la natura i de la neu d’una manera diferent, fent skimo!

Mireia Miró
© Guillem Casanova
Per Carlota Martí (Lymbus) i Mireia Miró (Lymbus) |
Advertising

Oblideu-vos dels telecadires! L’esquí de muntanya està fet d’una altra pasta. La idea és pujar i baixar muntanyes amb l'única ajuda dels nostres esquís. L’skimo ve a ser com una unió d’esquí i alpinisme on se supera l’ascens a un pic amb els esquis posats, s’avança en pla o es llisca per tot tipus de neus i pendents.

La Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya, ens recomana 3 rutes senzilles per aquells que tot just comencem en això de l’skimo. “La neu és un element en canvi constant. Encara que d’entrada la ruta proposada marqui seguir un camí no sempre estarà en bones condicions per anar-hi. A l’hivern no hi ha camins, així que és imprescindible saber orientar-se!”, ens recorda Miró.

De fet, abans de llençar-vos sols a l’skimo, ens heu de prometre que teniu nocions de meteorologia, interpretació de mapes i sabeu com utilitzar el material de seguretat i orientació. Ah, i que l’ascens i descens amb esquís està dominat. Si això de les pells, les ganivetes o l’ARVA us sonen a xino, el millor és apuntar-se a un curs d’iniciació. Molts clubs d’esquí n’ofereixen i és la millor opció per iniciar-se en aquest esport.

Ruta 1: Tuc de Parros, Vall d’Aran

Accés: amb cotxe fins al Pla de Beret.
Dificultat: Fàcil
Temps: Opció A (5 hores) / Opció B (7-8 hores)
Desnivell: Opció A (1100 m) / Opció B (1500 m)

Aspirants a esquiadors de muntanya, ha arribat l’hora de desvirgar-vos. Situat a la Vall d’Aran, el Tuc de Parros és un dels cims més populars entre els practicants de l’skimo i l’heu de tastar algun cop a la vida. Iniciem la ruta des del final del pàrquing del Pla de Beret i des d’aquí tenim dues opcions:

Opció A: Baixem uns 2,5 km direcció Montgarri per el vessant esquerre fins a la Cabana de Parros. Allà, ens posem les pells i iniciem la pujada per la Vall de Parros, vigilant molt amb les plaques que es poden formar. Un cop la vall s’obre seguim per la part central fins al Coll que hi ha entre el Cap des Clossos i el Tuc de Parros. Pugem en diagonal direcció nord-est per vorejar un 'espoló' rocós i un cop fet, anem a buscar la carena per acabar de pujar al Tuc de Parros. Són 2727 m, així que respireu i gaudiu de les vistes.

Advertising
Esquí de muntanya
© Guillem Casanova

Opció B: Sortim amb les pells de foca ja posades cap a la cabana de Gessa, Tuc deth Miei (2250 m) i Cap des Clossos (2400 m). Un cop arribats al Cap des Clossos traiem les pells i baixem al coll que hi ha entre Cap des Clossos i El Tuc de Parros, on enllacem amb l' Opció A. Aquesta opció allarga l’estona, així que comptarem unes 7-8 h i vora els 1500 m de desnivell positiu.

Tornada: El camí de tornada el fem pel mateix lloc per on hem vingut. A més, una bona idea és combinar totes dues opcions per realitzar una ruta en part circular.

Ruta 2: Pic de la Serrera per la Vall de Ransol, Andorra

Accés: Zona de pícnic al final de la carretera de la vall de Ransol.
Temps: 4 hores
Desnivell: 1000 m
Dificultat: Fàcil

En condicions normals sortim del final de la Vall del Ransol (1900 m) amb els esquís als peus. Pugem per la Coma dels Meners -tendència oest- per un terreny bastant suau fins a arribar a una canal ampla i dreta, on segons les condicions de neu ens faran falta piolet i grampons. Tranquils, si voleu evitar aquest pendent, podem pujar per una zona que queda una mica més a l’esquerra, on el terreny és més suau i la pujada més progressiva.

El camí ens portarà fins als estanys de Ransol on trobarem un tram molt més suau fins a la Collada dels Meners, un dels jaciments de ferro més importants d’Andorra. Segons l’estat de la neu haurem de dir un ‘fins ara’ als esquís i deixar-los al coll per pujar a peu fins al pic de La Serrera. És un dels 6 cims més alts d’Andorra i gràcies als seus 2912 metres d’altitud, es converteix en un dels millors miradors del país. Veureu el pic de Comapredosa i, fins i tot, ja fora de fronteres andorranes, la Pica d’Estats.

 

 

 

Advertising
Mireia Miró
© Guillem Casanova

Ruta 3: Tuc de Ratera, Aigüestortes

Accés: Amb cotxe fins a Espot i taxi fins a Aigüestortes. Des d’Espot podem pujar en cotxe fins a Prats de Piarró i pujar caminant fins a Sant Maurici. Tingueu en compte, però, que aquesta opció ens allargaria considerablement el temps de la ruta.

Temps: 7-8 hores
Desnivell:1100 m
Nivell: Fàcil

Prepareu cos, ment i ànima i aviseu a casa que no us esperin per dinar perquè és una ruta que ens portarà tot el dia.

Sortint d’Aigüestortes agafarem un tram de molt bon fer que puja a l’Estany de Ratera i des d’allà seguirem fins al refugi d’Amitges per una pista. Atents, però, perquè a l’hivern no ha d’estar forçadament marcada.

Tocant l’hora i tres quarts de ruta, des del refugi seguirem cap al Port de Ratera per un parell de lloms que ens portaran a un petit cimet. Des d’allà, haurem de fer un flanqueig amb les pells posades amb tendència a baixar. Si no ho veiem clar –que pot passar!- podem treure les pells i fer-lo sense. Al final, acabarem per arribar al coll per unes amples comes, vorejarem la muntanya i encararem l’última pujada per una gran pala cap al cim per la vessant sud. Hi ha bastant pendent i el camí és costerut, així que segons la innivació o l’estat de la neu potser serà millor pujar a peu fent ús del piolet i els grampons.

Advertising
Mireia Miró
© Guillem Casanova

Pugeu com pugeu, un cop a dalt, el Tuc de Ratera, és un cim amb unes vistes d’escàndol així que feu-nos cas i aprofiteu per descansar-hi una bona estona abans de baixar. No hi ha pressa! Renoveu forces i encareu la tornada amb atenció perquè la pala de Ratera presenta un fort pendent. Podem tornar cap a l’Estany de Ratera sense haver de passar pel refugi altra vegada, i de l’estany a Sant Maurici per la mateixa pista per la qual hem pujat.

Advertising

Consulteu les dates d’obertura del refugi d’Amitges a la seva pàgina web (www.amitges.com) i feu coincidir la vostra sortida amb alguna d’elles. Val la pena! A la zona hi ha moltes altres excursions a fer i, dormir al refugi, us pot anar de perles per sortir de ruta l'endemà.

Mireia Miró
© Guillem Casanova

Advertising

Material obligatori per cada sortida


Material de seguretat: ARVA, pala, sonda
Material per a l’orientació: Mapa, brúixola, GPS
Roba d’abrigar
Ulleres de sol
Ulleres i guants de recanvi
Crema de sol
Menjar i aigua
Segons condicions de neu: grampons
Mòbil

Advertising