Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Gimnàstica abdominal hipopressiva

Gimnàstica abdominal hipopressiva

Guanyeu to al sol pelvià i noteu els beneficis!

Hipopressives
Neurològic Barcelona
Per Carlota Martí (Lymbus) |
Advertising

A vegades us pixeu de riure? Però, literal eh! Parleu amb un fisioterapeuta! Eing? Probablement, us falta força i to al sol pelvià i us aniria bé descobrir les abdominals hipopressives. Que són carn d’embarassades? Mec, error! L’habitual és acostar­s’hi després d’un part. Ara, no és, ni molt menys, l’únic responsable de la pèrdua de to. “Cridar, saltar, tossir, aixecar­nos del llit... moltes de les activitats que fem diàriament provoquen una pressió sobre la matriu, el recte i la bufeta, que debilita el nostre sol pelvià. Són com puntades constants cap a baix i els impactes constants el tornen feble de força i de to. Si a això li sumem un embaràs, el part, la menopausa... Imagina’t!”. Hauríem de començar des de petits a fer hipopressives? “Des de que anem al col·le! És la meva teoria”, ens diu l’Anna Abelló, fisioterapeuta i una de les fundadores del centre Rehabilitación del Suelo Pélvico (Via Augusta, 277).

Hipopressives

Sabeu en què es pot traduir aquest debilitament? En incontinència urinària, de gasos, fecal, en una disminució de la sensibilitat sexual, dolor en les relacions íntimes... Seguim? Vaja, que millor fer alguna cosa per posar-­lo en forma!

“Sempre que parlem de musculatura del sol pelvià, hem de pensar en el to i la força. La força és més fàcil de recuperar, amb els exercicis de Kegel, mentre que el to, que representa el 80% de les fibres de la musculatura, requereix un procés més lent i difícil”, ens explica l’Anna Abelló, fisioterapeuta i una de les fundadores del centre Rehabilitación del Suelo Pélvico (Via Augusta, 277). Anem per parts.

Quan parlem de sol pelvià, ens referim a la zona que queda entre el pubis i el còccix però també a la paret lumbar i l’abdominal, és com una gran bossa muscular. Com ho recuperem? Amb dispositius mecànics de l’estil de les boles xineses –que no tothom pot fer servir-­ i amb la gimnàstica abdominal hipopressiva que treballa, precisament, aquest to que tants maldecaps ens dóna.

Advertising
Hipopressives

Aquesta tècnica es treballa en apnea i es juga amb la respiració i la postura per obtenir resultats. Fem una respiració profunda, ens buidem d’aire, separem escàpules i obrim costelles mentre enfonsem l’abdomen. A la vegada, ho acompanyem d’una postura determinada –col·locant les mans a la cintura, als malucs o movent-­les cap al terra­. El resultat? Tonifiquem sol i abdomen!

Aquests abdominals tonifiquen però, a més, redueixen el perímetre de la cintura, milloren la postura corporal, la capacitat respiratòria, i ajuden a eliminar els problemes d’incontinència i les disfuncions sexuals. “Vénen noies que no senten o que els hi fa mal quan tenen relacions. Diuen que estan seques... mentida! El sol pelvià està tou i, això, provoca que les parets vaginals se separin: així és molt difícil sentir res. Els hipopressius les acosten i milloren les relacions”.

Al centre de la Via Augusta s’hi acosten noies i dones de totes les edats, treballen en grups de quatre pacients i es combinen les classes amb les consultes de valoració. Es fan sessions d’uns 30 minuts on ensenyen una taula molt senzilla: “Són cinc exercicis diferents en tres posicions, perquè després, cadascú, a casa, triï el que més li agradi. Amb tots s’aconsegueix el mateix i el més important és que assimilin bé la tècnica i puguin fe-r­ho després pel seu compte”. A més, també tenen homes perquè parlem ­i molt­ de dones però ells també se’n poden beneficiar: tant per la incontinència com per la correcció postural.

Advertising
hipopressives

No sé vosaltres, però la pregunta és obvia: i, què fem doncs sense fer­-ne? El principal problema és que és una tècnica difícil d'aprendre i exigeix moltes correccions, és a dir, res de fer­-ho en un gimnàs multitudinari en un grup de 30, es necessiten sessions molt personalitzades. A més, és molt intensa, cansa molt i, confessem-­ho, és avorrida. "A banda d'això, és una disciplina molt jove –data dels anys vuitanta­, hi ha poques publicacions i estudis, així que no hi ha gaire evidència científica. Els ginecòlegs tenen poca cultura de fisio, falta comunicació entre branques i la indústria ens ven que la solució a la incontinència i a les disfuncions sexuals femenines són una compresa i un gel de maduixa", remarca Abelló. 

D'acord, hipopressius sí, però, fins quan? L'objectiu és la normalitat muscular, el zero, un cop recuperat el to ja n'hi ha prou. Això sí, per Abelló esports com el pàdel, la zumba o la bicicleta poden ser enemics número 1. "No prohibim, així que si un cop recuperats el to i la força la pacient vol seguir jugant­-hi només demanem que ho compensi: un partit, un ball o una ruta i, després, 20 minuts d'hipopressives". És a dir, mentre hi hagi problemes de to i força, s'han de centrar en les hipopressives i no fer esport; quan se solucionin, en poden fer sempre que es compensi!

Tot i que l’ideal és optar per un espai on l’atenció sigui el més personalitzada possible, si voleu fer un primer tastet són ja molts els centres cívics de la ciutat que organitzen tallers poc multitudinaris on aprendre aquest mètode: el Vil·la Florida, Can Verdaguer, Riera Blanca o al de Sagrada Família.
Advertising