Mandales: dibuixar, pintar i créixer

Álvarez, doctora en belles arts, va fer la seva tesi sobre les estructures mandàliques i, en aquest centre, organitza tallers puntuals i cursos més continuïtats per descobrir els mandales. “Primer fem un posicionament inicial: una introducció sobre l’origen del mandala i la seva funció tradicional i moderna. Després, ens llancem a l’experiència Mandala, a través de l’estat meditatiu, el dibuix i la pintura creativa”. Aposten normalment per pintar amb pinzell perquè la seva fluïdesa és molt relaxant però hi ha llibertat per provar amb altres elements: hi ha alumnes molt estructurats que utilitzen el regle, d’altres que opten pels llapis de colors que permeten descarregar molta energia... “No es produeixen canvis immediats però hi ha persones que no havien pintat mai, que ho tenien bloquejat i que, quan vénen, es posen a plorar. Ha passat més d’un cop. Quan pintes ets conscient del que fas però, sense voler, connectes amb el teu subconscient”. On no arriben les paraules, ho fan els dibuixos: la Mònica ens explica que hi ha coses que tenim molt a dins i que surten en forma de figures, dibuixos... Dibuixar i pintar mandales ens ordena, ens centra, ens ajuda a desconnectar, a relaxar-nos, a oblidar-nos dels problemes... “Els primers mandales acostumen a ser més borrascosos i catàrquics però, a poc a poc, comencen a ser més harmònics”.

Si algun cop heu agafat llapis o pinzell per pintar, haureu notat que, quan us centreu en el paper, pintar us atura i la resta desapareix: deixeu de viure per uns segons en un món que avança a ritme vertiginós. Vaja, la pintura en si ja és terapèutica. Llavors, què té el cercle que el fa tan poderós? "És una figura que ordena de manera natural els continguts i, com a conseqüència, ordena el nostre subconscient. A més, és una figura perfecta. Siguis on siguis, des de qualsevol punt perifèric, hi ha la mateixa relació amb el centre", explica Álvarez.

En els cursos regulars, les classes es converteixen en una mena de laboratori i es treballa també la respiració amb exercicis de pranyama o es proposa crear mandales que siguin una projecció de futur, un repàs de l'existència vital, que pintin l'alegria o la tristesa, que es lliguin a la forma del laberint o que expliquin com ha anat el dia... tot amb l'objectiu de resoldre problemes. Un cop acabat el mandala, s'interpreta. "Hi ha uns paràmetres generals d'interpretació simbòlica però anem amb molt de compte. El que intento és ajudar a la persona que parli i sigui la seva pròpia veu la que l'interpreti. Ella millor que ningú sabrà què significa allò que ha dibuixat, sabrà com s'ha sentit, quins records li han vingut al cap...".

Entre la dècada dels 90 i el 2000, va ser quan vam començar a sentir a parlar dels mandales a casa nostra i en els darrers anys hem viscut diferents etapes de 'booms' de mandales. Un dels 'culpables' que els descobríssim és Carl Gustav Jung, estudiós dels mandales, defensava que són un reflex de l'ànima humana i que pintar-ne és com una meditació activa que ens ajuda a recuperar l'equilibri i a veure les coses amb més claredat. Ara, no hi ha llibreria on no trobem algun llibre amb plantilles per pintar. Recomanables? Els de l'editorial mtm.

A imaginART treballen sobretot el mandala creatiu, aquell que parteix des de zero però, també, es pot fer un exercici més pautat i pintar alguna plantilla. "Hi ha persones que senten una tensió i un malestar en trobar-se amb un paper en blanc. No saben per on començar. Poden sentir-se més còmodes treballant amb una plantilla. És important no imposar res, que tinguis per triar", diu Álvarez. De fet, ella mateixa afegeix que els mandales no són per tothom. "És encara, però, un recurs poc utilitzat i cal posar algunes pautes perquè no sigui contraproduent: no s'ha d'obligar a ningú a fer-ne, s'han de facilitar materials i plantilles diferents per triar, hi ha d'haver compromís per acabar-los i s'han de fer en un espai adient on la música i la llum ens ajudin a deixar-nos portar per la màgia del color", conclou.

A banda d’imaginART, hi ha alguns altres espais de la ciutat que també s’han fixat en els mandales. Al Casal de Gent Gran de la Verneda Alta o al Centre Cívic Cotxeres Borrell també ens conviden a explorar la nostra creativitat amb tallers de dibuix i pintura destinats a diferents perfils d’alumnes. A més, la Mara Papeo, 'counselor' & 'art-therapist', ve un o dos cops a l’any a Barcelona per organitzar seminaris intensius d’art meditatiu o art basat en 'mindfulness' per relaxar-se i meditar pintant.