El cap de setmana és quan es disposa de temps per fer l'excursió al passeig de les Aigües (la carretera de tota la vida), un destí amb vistes que comparteixen els fondistes més experts i els que s'hi inicien. Es pot començar o acabar al pla dels Maduixers o a la plaça Mireia (a Esplugues de Llobregat). Quan completeu el circuit sencer, que en total s'allarga 18 quilòmetres, considereu-vos preparats per córrer la Cursa de la Mercè (10 quilòmetres).
Semblen esquiadors de fons sense esquís, sense neu i perduts entre els carrers de la ciutat. Caminen amb bastons fets de carboni a les mans, al ritme de "1, 2, 1, 2", amb un somriure a la cara i, sovint, en grup. Si caminar és saludable, fer-ho amb pals -i amb bona companyia!- encara ho és més perquè ens ajuda a moure tot el cos i a repartir l'esforç. Els barcelonins que fan marxa nòrdica ja ho saben i, cada vegada són més els que s'hi sumen.
El nòrdic walking ens el va descobrir un dels països més perfectes d'Europa, Finlàndia. L'equip finlandès d'esquí nòrdic va començar a córrer i caminar durant l'estiu amb bastons per entrenar-se per la temporada d'hivern i a poc a poc l'esport va anar-se estenent per Europa.
La majoria de gent que ho prova no deixa anar els pals. A Barcelona, podeu aprendre la tècnica i 'marxar' amb companyia a grups com els que gestiona l'Associació Esportiva de Sarrià, el gimnàs Kieser Training o Bendhora.
Què hi troba la gent? Desconnexió, diversió, companyia i també salut. "Per la gent
amb problemes de genolls és ideal. El pal és el primer que rep l'impacte quan caminen i minimitza el cop que rebrien les cames. A més, enforteixes braços, treballes moltíssim tota la musculatura de l'esquena i la postura millora molt", diu l'Adrià González, instructor del grup de marxa nòrdica del Centre Cívic Vil·la Florida.
La marxa nòrdica té part d’esport, de salut i d’oci però entre les coses més agraïdes està el descobrir llocs nous de la ciutat. “Avui visitarem el pantà de Vallvidrera!”, diu l’Adrià. I, entre el grup, algú pregunta “això existeix?”. ‘Marxen’ per zones muntanyoses i es creuen amb més d’un porc senglar però també ho fan pels parcs o platges de la ciutat i descobreixen barris que tenien poc vistos. Cada dia trepitgen noves rutes d’una Barcelona que fins i tot sorprèn els més barcelonins. A estones caminen plegats petant la xerrada –les receptes de cuina monopolitzen les converses!– i quan se’n cansen s’aïllen i caminen sols deixant-se portar.
Es fan uns set kilòmetres i les sessions duren aproximadament una hora. Al final del camí, fan estiraments per relaxar el cos i enfilen el camí cap a casa. Desconnecten, coneixen gent nova, fan esport i salut. Qui dóna més? Si la vostra tieta s’acaba de jubilar i no sabeu que regalar-li per l’aniversari, el nòrdic walking l’espera amb els braços oberts. Acabarà comprant bastons per tota la família!
