Pilota a mà

Pilota a mà a Barcelona: un esport per a tothom

Frontó, mà, pilota i a jugar!

Publicitat

Masculina, dolorosa, basca i amb una mitja d’edat entre els jugadors d’uns 50 anys. La pilota mà està morta a Catalunya. Mentida! L’associació ManistaBCN s’ha proposat canviar el discurs i trencar tots els prejudicis que es tenen envers la pilota mà. Com? Amb una escola on aprenen i juguen més de 50 nens i nenes i una secció d’unes 20 dones que va impulsar el primer torneig de pilota mà femení de Barcelona. La frase: “el meu avi hi jugava i acabava amb les mans fetes caldo” l’hem d’eliminar del diccionari. Per fer-ho, només cal passar una tarda per la Casa de los Navarros, on s’ubica un frontó que els dimarts, divendres i dissabtes s’omple sí o sí de nens, nenes i dones!

“Fa uns anys només veies gent de prop de 60 anys jugant-hi però no hi havia regeneració. Vam decidir impulsar una escola per portar la pilota als nens i nenes i assegurar el futur. Ara tenim 50 xavals i, busquem, sobretot, tenir quantitat perquè es converteixin en ambaixadors de la pilota”, ens expliquen en Ruben Arribas, monitor i el Carlos, de ManistaBCN. Així, al seu frontó, a banda dels sèniors, ara tenen pelotaris que van des de la categoria pre-benjamí fins a la sub-22. Els dimarts entrenen tots barrejats però els dissabtes fan una sessió de més qualitat: mentre els petits surten a córrer i treballen el físic, els grans juguen al frontó i a l’inrevés. I amb què juguen? Amb una pilota que varia segons l’edat. “La gent pensa que et fas mal perquè la pilota és molt dura però n’hi ha de diferents tipus. Quan són petits comencen amb una pilota més tova, en edat cadet utilitzen una mixta... són els sèniors els que juguen amb la dura, no els petits. Les mans s’han d’anar formant a poc a poc, sense patir”, ens diuen.

Publicitat

Visitem el web de la Federación Española de Pelota, entrem a la pestanya d’informació sobre pilota mà i s’hi escriu: 'masculino'. I les noies de la Casa de los Navarros? “En origen, és masculí. Habitualment, les nenes, un cop arribaven a infantils ho deixaven o es passaven a cesta o pala. Un grup de mares de la nostra escola va baixar un dia al frontó i ja no n’ha sortit. Amb elles s’ha creat una categoria femenina que fins ara no existia tampoc a Catalunya”. A mesura que avancen les categories, les noies es veuen obligades a canviar a una pilota més dura i això es converteix en una barrera per a elles. Què cal perquè les dones no deixin la ? Adaptar el material i jugar per exemple, amb una de més tova. “Tot va lligat. Si tenim secció femenina és més fàcil que vinguin nenes perquè veuen que, quan es facin grans, podran seguir jugant, no hauran de canviar la mà per la pala”. Ells són, en part, pioners perquè a tot l’Estat hi ha molt pocs clubs femenins o amb secció per elles.

Publicitat

Amb uns pantalons d’esport, vambes i una samarreta vella ens unim a l’entrenament femení dels divendres. Ens enganxem a la Marina que ens fa de cicerone. Anem a un cantó del frontó i ens explica els bàsics: si li donem amb la dreta, peu esquerra davant i dret darrere, si ho fem amb l’esquerra a l’inrevés. Per iniciar el joc, la fem botar amb la mateixa mà que la colpejarem, impactant-la just quan comenci a baixar. Flexionar, rotar, estendre el braç... “A mi m’agrada molt explicar tècnica i com col·locar bé el cos. Després, però, depèn de cadascú. Tothom s’ho adapta una mica a ell mateix”. Exercicis que van bé d’entrada? Botar, botar i botar la pilota i posar-nos davant del frontó i picar-la primer amb la dreta, després amb l’esquerra... gairebé sense moure’ns. “És avorrit però és la manera de millorar. Si ets constant i tens bona coordinació en 3 mesos pots estar jugant un partit amb cara i ulls. S’ha de saber controlar la pilota per enviar-la cap a on tu vulguis per això, al principi, és important també no voler colpejar molt fort”. La Marina hi juga des de fa dos anys, ho compagina amb la cesta i ha portat fins al club, també, la seva neboda de 22 anys, la Damaris. “Quan vaig començar ja hi jugaven tres mamis que van començar de manera espontània. A poc a poc ens hem anat unint més”. Algunes són mares amb nens a l’escola però també hi ha noies d’entre 18 i 30 anys que s’hi han acostat pel boca orella: a través d’amigues o familiars.

Publicitat

La pilota demana agilitat, picardia, destresa, tècnica... però diuen que tothom, tingui l’edat que tingui, pot acostar-se a jugar-hi. Feta la introducció amb la Marina ens llancem a 'les feres': ens col·loquem al mig del frontó per fer una partidet al millor de 5 per parelles. “Com estàs començant, fes d’atacant. No és que sigui més fàcil però quan no en saps molt et defenses millor davant”. Fem el que podem i la sort ens acompanya per tornar un parell de pilotes bones. Ara, quan la Maite o la Laura deixen anar una bona garrotada... no la tornem –encara!-.

Publicitat

“Pel que fa a la cantera de mà estem una mica sols. El Club Natació Igualada té 4 o 5 nens, el de Terrassa un parell, el de Barcelona destaca en pala però en mà els hi passa el mateix; el Vasconia és més de cesta; al Club Atano tenen 4 xavals… Ja els hi costa trobar nens i nenes, doncs dones encara més”, diuen en Ruben i en Carlos. Al 2017, els ManistasBCN organitzaran el primer torneig oficial de pilota mà femení a Catalunya. De moment, hi participaran unes 10 parelles però la idea és que, escola i secció creixin per assegurar el futur i fer-se més visibles. Nosaltres, deixem el frontó amb les mans un pèl vermelles –era el nostre primer dia!- i amb un tros de pastís a la mà. Era l’aniversari de la Damaris. De regal? Una pilota!

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat