Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Retrorunning: córrer cap endarrere

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Retrorunning
© Vicens Gimènez Retrorunning

Retrorunning: córrer cap endarrere

La Sandra Corcuera, cinc cops campiona del món de retrorunning, ens explica tots els secrets d’aquesta disciplina

Per Carlota Martí (Lymbus)
Advertising

Roba tècnica, compressiva, vambes i primer un peu, després l'altre i a sumar kilòmetres. Fins aquí tot normal. Ara, com us quedeu si us diem que la cosa va de córrer cap enrere i que a casa nostra tenim a una campiona del món? No estem bojos! És la Sandra Corcuera i el 2007 va participar en la seva primera prova de retrorunning. "Tot és un cúmul de casualitats. Tota la meva vida he practicat esport i el 2000 vaig començar amb l'atletisme. Com m'agradava col·leccionar coses, vaig començar a sumar curses de tots els tipus i distàncies i un dia, en 2007, en vaig veure una de retrorunning. No sabia ben bé que era però m'hi vaig apuntar. En arribar a la línia de sortida em van dir que havia de córrer d'esquenes. Van ser els meus primers 1.500 metres de retrorunning" ens explica Corcuera.

Alemanya, Itàlia, Cuba, la República Dominicana i en menor mesura Veneçuela, Irlanda, França, Àustria, Suïssa i la Xina són els països on el retrorunning és més reconegut com a esport. "Potser fa uns anys hauria dit una altra cosa, però ara crec que el país on els mitjans de comunicació parlen i s'interessen més pel retrorunning és el nostre", puntualitza Corcuera.

Concentració, tècnica, moltes hores d'entrenament i amb la idea sempre present de començar trepitjant amb la puntera. Tot per posar-se en línia de sortida d'esquena al circuit.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising