Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Rugbi subaquàtic a Barcelona

Rugbi subaquàtic a Barcelona

Ens capbussem a l’aigua, obrim pulmons i entrenem amb els Barcelona Rugbi Subaquàtic

Rugbi Subaquàtic
© Carlota Martí
Per Carlota Martí (Lymbus) |
Advertising

Aletes, màscara, tub, casquet, banyador... juguem a rugbi? Eing? A la piscina! Poseu el cos en remull i invoqueu als déus de l’aigua perquè si dieu sí al rugbi subaquàtic us tocarà moure-­us com si fóssiu tritons i sirenes i ser àgils, forts, ràpids i dominar... l’apnea! Nascut als anys 60, la seva nacionalitat d’origen és com la de Cristòfol Colom: un misteri. Se la disputen Alemanya, Colòmbia i els països escandinaus. Això sí, si d’entrada s’acostava més al voleibol –amb una xarxa al mig de la piscina­, ara és una barreja de moltes disciplines. “Del rugbi té el tercer temps i el contacte, tothom pot agafar a qui tingui la pilota!”, ens diu l’Aida Peiró, jugadora dels Barcelona Rugby Subaquàtic.

En tres dimensions

Us en fem cinc cèntims? El terreny de joc és un pèl més petit que mitja piscina olímpica, té entre 3,5 i 5 metres de profunditat i s’hi col·loquen dues porteries a cada extrem i sota l’aigua. Metàl·liques, semblants a unes cistelles de bàsquet, se’ls posa pes a dins perquè s’aguantin just al fons. Parlem dels partits? És un sis contra sis, amb dos jugadors per posició i l’objectiu és fer gol. “Hi ha un relleu constant entre jugadors. Tenim un porter, un guarda –una mena de defensa­- i un atacant per equip. Juguen tres sota l’aigua durant uns 10-­15 segons i, mentrestant, els altres fan unes 4 respiracions per agafar aire i, un cop fetes, substitueixen el company”, ens expliquen. Ho heu entès, oi? Es juga en apnea i el motor són els nostres pulmons, res de bombones d’aire! La clau està a fer rotacions ràpides entre els que juguen i els que descansen. I la pilota? Pesa 3 quilos i mig! No us espanteu, té una solució salina que fa que s’enfonsi i, dins l’aigua, sembla molt més lleugera. “A més juguem en tres dimensions, la pilota pot venir de dalt, de baix, des de la dreta o des de l’esquerra!”.

Rugbi subaquàtic
© Carlota Martí

Advertising

A l’aigua!

Només amb xancletes –no tenim ni banyador, som de bikini­-, ens capbussem, literalment, a un entrenament dels Barcelona Rugby Subaquàtic, l'únic equip de la ciutat i el tercer de l'estat. Entre l'Aida i la Giovanna ens vesteixen per l'ocasió i un cop a la piscina fem cas al Carlos, jugador i tècnic: "Dividim l'entrenament en tres parts on treballem: físic –apnea, resistència, força i velocitat-­, tècnica de rugbi i partit. Per practicar s'ha de jugar i si no es juga no és tan entretingut".

Com a bebès aquàtics que som comencem pel principi. Som­-hi! Ens enganxem a l'Albert que ens diu "toca obrir pulmons" i, això, es tradueix en nedar piscines a crol. Primer respirem cada dues braçades, després cada quatre i, finalment, cada sis. Ho confessem: fem alguna de menys i acabem amb la llengua fora sense acostumar­-nos encara a les ulleres i al tub i estimant, això sí, molt, les aletes. També, ens fa un resum ràpid de com capbussar­-nosdonant un cop de ronyó i deixant els peus pel final. A l'hora de bussejar el millor és unir mans i moure tot el cos com si fóssim una onada. Ja us ho diem ara, no ens surt, deslliguem mans per inèrcia! Mentrestant, els companys combinen esquats i flexions amb piscines, baixen fins al fons, toquen la paret, aguanten uns segons i tornen respirant i nedant per sobre l'aigua. Nosaltres anem amb l'Eli que ens fa un màster de com col·locar­-nos quan ens toqui fer de porter: "Posem l'esquena sobre la cistella i fem força amb les cames per mantenir- nos tapant la porteria. Està prohibit agafar­s'hi però, bé, com és el primer dia... agafa­t'hi". Sshhhh!

Ara que ja ens ha sortit alguna escata ens posem en parelles – gràcies Eli, gràcies Alejo­- i practiquem accions de joc. Ataquem dos i defensem dos i l'objectiu és fer o evitar el gol. És només la prèvia del que vindrà: el partit –així acaba cada entrenament­-. L'hora de la veritat! I, verge santa, com baixen tan de pressa i tan a baix?

Des de fora, sembla que facin una dansa silenciosa sota l'aigua seguint amb tossuderia la pilota. Entre tub i ulleres és impossible parlar així que es comuniquen amb ulls, gestos... "la complicitat és bàsica". Ara, nosaltres no sabem si agafar o no al contrari, perdem la pilota de vista, no recordem qui era del nostre equip i aguantem poc més de tres segons dins l'aigua. "És psicològic, realment podries estar­-t'hi més estona. És el que més m'agrada del rugbi que fas coses pel teu company, per l'equip. Saps que si puges el deixes sol i fas un esforç per quedar-t'hi i ajudar­-lo", diu l'Aida.
Advertising
Rugbi Subaquàtic
© Carlota Martí

Equips i competicions

Els Barcelona Rugby Subaquàtic van néixer de la mà de la Giovanna i altres joves colombians que havien tastat la fórmula al seu país. Entrenen tres dies a la setmana a les Piscines Picornell i tot i que alguns vénen del waterpolo o de la natació asseguren que només cal saber nedar per formar part de l’equip. “Hem fet una lliga interna –‘La Lliga Truchas’­ en què juguem els uns contra els altres. També s’ha posat en marxa la Trinations, una competició en què participem equips de Suïssa, Itàlia i Espanya. Té tres parades i la tercera serà el 9 de Juliol a Barcelona. A més, organitzem la Barcelona Cup el 6 d’Agost, participem a la Copa d’Espanya i, si ens classifiquem, a la Champions”, ens explica el Carlos. Alguns dels jugadors de l’equip ja van amb la selecció, habitualment, en els tornejos hi ha categoria mixta i femenina i les potències mundials del rugbi sub se situen a Colòmbia o als països escandinaus.

Advertising

Bon ambient

"Quan vam néixer fa 10 anys no érem ni sis i ara, als entrenaments la mitja és de 10. Arribar fins aquí ha costat molt esforç i molta dedicació. Som un esport minoritari i tot ens ho paguem nosaltres. L'ambient, però, és collonut –en donem fe!­. La gent que hi juga té ganes de provar coses noves –si no, no jugarien a rugbi-­ i tothom és molt obert", diuen la Gio i l'Albert.

Sortim de l'aigua, "els divendres sempre prenem alguna cosa junts" i guardem l'equip a la motxilla. En una especialment pensada pels jugadors de rugbi: allargada, amb l'espai 100% ideat per encabir-­hi aletes, ulleres i tub. Aigua, esport, contacte i bon rotllo. És rugbi subaquàtic. Xop, xop!
Barcelona Rugbi Subaquàtic
© Carlota Martí

Advertising
Advertising