[image]
[title]Noies, nois, s'ha acabat el patiment. Si sou matiners, ja no cal que us abrigueu amb més capes que una ceba per sortir a córrer a primera hora. A partir d'ara, l'escalf del sol us rebrà amb els braços oberts quan les sabatilles treguin el nas pel carrer. Aprofiteu-ho per ampliar el radi d'acció. Pujar a la muntanya ja no fa tant de pal, oi? Doncs que tampoc us en faci aventurar-vos per altres barris. Al cap a i a la fi, una de les gràcies de córrer per la ciutat –sols o en companyia– és observar-la i conèixer-la. Cada vegada hi ha més opcions per fer-ho, com 360º Running Barcelona una associació de barcelonins que organitza 'running tours' allunyats dels circuits turístics típics.
Els graciencs estan molt orgullosos del seu barri, i no és d'estranyar: poques coses se li poden retreure a la Vila. Però una de les que falla és la dificultat per poder-hi córrer amb placidesa. Entre l'aglomeració de gent, les voreres estretes i el trànsit feixuc, es fa complicat trobar una bona ruta. És per això que, sovint, la gent del barri baixa a Barcelona –l'argot local és etern– o puja cap a la muntanya per fer un bon entrenament. De tota manera, amb una mica d'esforç també és possible córrer amb gràcia. Concretament, per les seves places. Quan parlem d'esforç, és clar, no és per la dificultat del terreny, més aviat pla, sinó perquè us haureu de llevar ben d'hora per poder circular sense massa interrupcions –i, tot i així, creueu els dits–.
En aquesta ruta, passareu per onze places, des de la façana de l'Ajuntament fins a Lesseps, recorrent la història del barri, començant pel seu passat industrial amb la xemeneia de la plaça del Poble Romaní. Podreu saludar la Colometa a la plaça del Diamant o els Lluïsos a la del Nord. Un recorregut per fer tantes vegades com vulgueu, afegint-hi canvis de collita pròpia.
Recorregut: 3,32 quilòmetres. Desnivell positiu: 36 metres. Nivell: fàcil.
Si ja heu anat prou vegades aquesta setmana a la Carretera de les Aigües, què tal canviar-ho per la Torre de les Aigües? De les Aigües de Barcelona, és clar. Als peus de l'Agbar podeu començar una ruta d'aquelles que només coneixen els veïns de la zona de Sant Martí de Provençals. El Poblenou amaga mil i un detalls, des de la tecnologia del 22@ fins a l'art de la Fundació Vila Casas o el MediaTic, un dels edificis que converteixen Barcelona en una 'smart city'.
En dies càlids, aprofiteu l'ombra central de la Rambla del Poblenou i, en canvi, no us recreeu massa al Fòrum, que hi ha dies que sobre –i sota– les plaques solars s'hi poden fer ous ferrats. Enfileu per la Diagonal –aquí us acompanyaran molts més 'runners' per fer-ho més fàcil– de camí cap a les Glòries.
Recorregut: 7,1 quilòmetres. Desnivell positiu: 27 metres. Nivell: mig.
Sí, som uns pesats i també us farem passar per la Carretera de les Aigües. Que típic. Però només una mica, i per la banda menys transitada, la d'Esplugues. Ho fem perquè pugueu començar la ruta des de la parada de Peu del Funicular i la mala llet pel preu del bitllet del 'ferrocata' us empenyi a córrer amb més força. Passareu per camins poc transitats fins al peu de la Torre de Collserola –literalment: en podreu tocar els cables de suport– i entrar a Sant Cugat, prop de la Font de la Budellera abans d'acabar al Mas Sauró, un dels barris menys coneguts de Barcelona. Abans d'arribar al pantà, proveu a descobrir entre el veinat algun dels protagonistes de les fotografies de l'Àlex Llovet, a.k.a Profesor Manso dels Pinker Tones.
Recorregut: 9,08 quilòmetres. Desnivell positiu: 375 metres. Nivell: mig-alt.
