Trivolle

TriVolle: l'esport que ho petarà el pròxim estiu

L'addictiva disciplina arriba a Barcelona directament des dels Estats Units

Publicitat

TriVolle. A què us recorda? Ja us ho diem nosaltres! El nom ens avança que aquest esport té coses del voleibol però que el tres hi juga també un paper important. Ara, no us tocarà fer un trio sinó que per jugar-hi, haureu de buscar parella!

El tres fa referència al nombre de tocs que podreu fer amb el vostre company abans de tornar la pilota a la xarxa! El TriVolle ens arriba des dels Estats Units –on es coneix com a Spikeball- i si ha aterrat a casa nostra ho ha fet gràcies a l’empenta de la Natalia i la comunitat TriVolle Spain. “Durant un any vaig viure a Chicago. Allà, un dia, vaig trobar-me amb un campionat d’spikeball, vaig començar a parlar amb els nois que ho portaven, em van ensenyar com jugar-hi i vaig acabar marxant a casa amb un set de TriVolle: una xarxa i una pilota”, ens explica. I d’aquí a jugar-hi per Espanya, ensenyar a desenes de curiosos, parlar de nou amb els nois nord-americans, crear TriVolle Spain i començar a moure-ho amb una amiga al setembre del 2016.

Publicitat

Una xarxa rodona amb cinc potes i una piloteta groga. És tot el que es necessita per començar a jugar aquest esport. Ho agafeu i ho planteu a una platja o a un parc i ja podeu començar a sumar punts. S’hi juga en duples, així que us caldrà també company de viatge i equip rival. “Necessites ben poc per jugar-hi. Portes el set a la motxilla i quan vulguis i on vulguis el treus. A més, és un esport que s’adapta a tot tipus d’edats o nivells. Depèn de com t’ho prenguis pot ser esport o joc. El que compta no és tant el físic sinó la intel·ligència, la tàctica o la compenetració amb la teva parella”, afegeix. Vaja, que encara que sigueu dues noies amb poca força i tingueu davant dos porters de discoteca... teniu opcions de guanyar!

A Barcelona, el 'corresponsal' de TriVolle és l’Oriol, que manega un grup a meetup i organitza trobades: són dissabtes o diumenges que es passen ‘trivollejant’. “Vaig fer un erasmus i vaig coincidir amb una noia nord-americana que organitzava trobades per jugar i em va agradar. Vam anar jugant i practicant amb un grupet i, a mesura que milloràvem i que passava a ser més competitiu, m’hi vaig enganxar”, ens explica. Ens sumem a un matí de TriVolle i ens trobem a la platja de la Nova Icària a les 11 del matí. Primer toca aprendre l'abecé de l’esport: l’objectiu és arribar a 21 punts -tot i que les partides s’han de guanyar per més de dos – la xarxa es posa a terra i la idea és colpejar la pilota, enviar-la cap a la xarxa i que, un cop torni a enlairar-se, al rival li sigui impossible tornar-la. Se sumen punts quan l’altre no pot respondre-hi! “Quan comences a jugar a tothom li surt instintivament tornar-la a la primera. Però el que has de pensar és que has de jugar en parella i pots fer fins a tres passades amb el teu company d’equip abans d’enviar-la de nou cap a la xarxa. Les parelles que juguen en equip són les que guanyen així que la connexió és clau”, afegeix la Natalia.

Publicitat

Ja ens ho havien avisat. És un esport de picats. I siguem sincers, què és el que més ens enganxa quan juguem a 'algo'? Poder-nos picar i picar i picar... juguem una partida, acaba ràpid i ja tenim el cap fixat a la xarxa i amb ganes de tornar-li a donar a la piloteta. El més difícil? El que ens deien! Adonar-nos que juguem en parella i que si la toquem entre els dos -fent un màxim de tres passades- els hi acabarem fent més difícil la vida als rivals. “Penseu a tocar-la a vegades més suau, d’altres més fort... has d’intentar donar-li, també, quan estigui més baixa… Si bota dos cops sobre la xarxa... Mec! És dolenta i el punt és pels altres!”, ens adverteixen.

Publicitat

Una bona notícia? Podem colpejar la pilota amb qualsevol part del cos! A alguns els hi va bé, fer-ho amb el peu… a d’altres amb el cap! “No és fàcil, és un recurs més. El que es veu més és gent que li dóna amb el pit. Has d’estar 100% concentrat i molt atent, movent-te, tirant-te a terra…”, diu l’Oriol. Això sí, hem d’evitar el contacte: res d’intentar estirar de la samarreta a l’altre, empentar-lo o molestar-lo perquè no la torni: es repetirà la jugada. “És un esport molt honest, de ser persones. Quan hi ha una acció dubtosa, tothom reconeix quan ha fallat perquè a nivell més recreatiu o d’oci no es juga amb àrbitres”, puntualitza la Natalia. A més, un cop s’inicia la partida “no hi ha límits ni costats... és a dir, podeu rotar, moure-us de posició...”, ens expliquen.

Publicitat

Al principi, les partides es fan més curtes però a mesura que guanyem en habilitat i que ens fem més amb el joc, la cosa s’allarga i ens hi estem pràcticament uns 20 minuts per proclamar un guanyador. “Fins i tot la gent que no està acostumada a fer esport, de seguida li agafa el punt i hi pot jugar. A més, el fet de jugar en parcs o a la platja acaba per convertir-se en un afegit. No hi vas només a jugar: un porta la guitarra, l’altre unes cerveses, xerres amb uns i altres, fas esport... Què més necessites?”, ens diuen. Nosaltres ens hi passem gairebé tot el matí. Som quatre i fem fins a 8 partides, anem canviant de parella i, a poc a poc, notem com millorem -una mica- el nostre joc. Al costat, ens rodegen xarxes i més xarxes de vòlei. “Molts ens veuen jugar i s’animen a provar-ho i, com vénen del vòlei, agafen força de pressa la tècnica del TriVolle”, explica l’Oriol.

Si us ha entrat el cuquet i voleu fer-vos amb un set, podeu enviar un mail a trivollespain@gmail.com o buscar-los a Facebook. Ara, la idea des de TriVolle Spain és moure-ho per diferents ciutats de l’Estat i organitzar esdeveniments a platges i parcs per promoure-ho com una activitat més d’oci. “Som un dels països amb més kilòmetres de platja i més dies de sol... tot convida a jugar a un esport així. També, volem constituir-nos en associació i quan siguem més els que sapiguem com jugar, mirarem de crear campionats”.

Publicitat

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat