20 anys de Sónar

No són els Tres Mosqueters, ni Nirvana, ni Cream, però l'aliança entre Enric Palau, Sergio Caballero i Ricard Robles s'acosta molt a alguns dels trios més famosos de la història. El 1994 van posar en marxa el Sónar, un festival que aquest juny arriba a la vintena edició amb molt bona forma, fins i tot amb una canvi de parella de ball -"canviar de nòvia és un subidón", Caballero dixit-, ja que deixen el Raval per instal·lar-se a Poble-sec, a la Fira. Repassem com han canviat Barcelona i el Sónar durant aquests anys, i esbrinem on es troben ara.

Música avançada?
El Sónar no va ser cosa d'un dia. No es pensin. Van arrencar el 1994 al CCCB, de manera modesta, però amb l'horitzó llunyà, ja que havien estudiat bé el tema. Ricard Robles ens diu que el festival "va estar en gestació gairebé dos anys. Vam pensar molt bé el que volíem fer perquè no fos una cosa efímera, ni fos una patum que després no saps com gestionar. Vam pensar molt bé quin tipus de format volíem, quin tipus d'escenes volíem que estiguessin acollides dins el festival". Fins i tot van rumiar-se el subtítol que li posaven: "Vam triar música avançada en lloc de música electrònica per això, perquè ens donava l'opció que, així que anés evolucionant l'escena musical, el Sónar la pugués acollir. Això es va pensar i repensar molt bé. I ara està molt vigent...". Som com Gaudí
Tot i que sembli mentida, fa 20 anys Barcelona, com a ciutat, i a nivell musical, no tenia res a veure amb el Sónar. Hi havia el Nitsa, sí, però el que triomfava era el rock català, Scorpia, i el So Barcelona, una mescla de flamenc, rumba, i tocs orientals. Ells, però, sabien quin era el seu model. Ho explica Enric Palau: "Quan vam començar, quan explicàvem el Sónar, parlàvem sempre de la proximitat a un gran pol cultural, que és França, i de la nostra tradició històrica d'avantguarda. No és que ens hàgim de posar a la mateixa altura, o a una altura diferent, però som a la ciutat de Gaudí, Tàpies, referents mundials, de la cultura i de l'avantguarda. Cap d'aquests actors és tradicional, sinó gent que ha trencat esquemes. En el cas del Sónar, ara mateix és un actor d'aquests. És bo per a tothom que un dels reconeixements a aquesta ciutat sigui cultural, cosa que ens ajuda a tots. Un sondeig de l'estudi que hem fet ens diu que els visitants del Sónar passen un mínim de cinc nits a Barcelona i que visiten altres equipaments culturals, no només el Sónar. El Sónar és un actor més d'aquest pedigrí de la ciutat... De vegades hi ha una ceguesa... No serem mai una capital de l'aeronàutica".

Atents al nostre temps
En aquestes vint edicions, hem pogut palpar al Sónar com evolucionava la música, com canviava, quins estils naixien i quins morien. No s'han tancat mai a res. "Nosaltres hem volgut abraçar les diferents línies a través de la recerca d'artistes que fessin avançar la música, amb una personalitat interessant i gairebé sempre vinculada al fet tecnològic -diu Palau-. Hem vist de tot: evolucions cap al pop, trobades amb estils clàssics del hip-hop i de tota la música negra, la música electrònica purista ha viscut anades i vingudes cap a la radicalitat del sorollisme, retorn cap a l'estètica de les textures i de les melodies. Hem volgut estar atents a aquesta realitat, al nostre temps, avançar-nos al que sortirà, i sempre amb un referent històric". Experiència tecnològica
Sergio Caballero encara recorda quan la gent preguntava on estava internet. "Internet és una paraula que sortia a la programació: concerts, DJ i internet", diu Robles. "El festival va néixer el 1994, quan internet no existia -apunta Palau-. No hi havia MP3. Vam començar fent un festival tecnològic quan la tecnologia encara estava molt endarrerida. I vam començar a fer servir aquesta tecnologia com a mitjà d'expressió i d'experimentació. Vam fer un concert a tres bandes, amb un artista actuant a Barcelona, un a Rotterdam i un a París, amb RDSI, amb un delay de la imatge de dos segons". "El 1995 vam posar el primer mòdem, d'aquests que feien aquells sorolls -afegeix Caballero-. Teníem un gift animat que canviava sol, i per baixar la programació trigaves 10 minuts. En aquella època ens baixàvem porno amb l'Enric, ens imprimíem les fotos, i trigàvem tant!". Ells han pogut viure en primera persona, i com a actors destacats, el que Palau anomena "la democratització total de la tecnologia".

Experiència cultural
Robles confirma que el Sónar va crear "un format d'experiència cultural que ha servit d'inspiració per a molta gent", i que ells mateixos s'han encarregat d'exportar arreu del món, de Nova York a Tòquio. "Teníem la voluntat que fos un punt de trobada per a tota la gent vinculada a la cultura electrònica -confirma Robles-. El mercat local en primer terme, i després l'internacional, té el mes de juny a Barcelona un destí, on hi passen moltes coses. La gent es troba, s'intercanvien projectes, i tu has servit d'instigador. I després la pròpia indústria es va desenvolupant. Sí que has aconseguit que el perfil de la ciutat de Barcelona estigui identificat amb la cultura electrònica en general, i amb unes músiques en particular". Fem política
El Sónar no és una ONG, però sovint s'hi assembla. Sovint fa més política cultural que el govern. I ajuda més els artistes locals que les institucions. Ho saben i treuen pit: "Hi ha gent com Daniel Giralt-Miracle -diu Palau- que ha reconegut que nosaltres fem política cultural, que nosaltres hem formatejat un nou esdeveniment, que hem apostat pel nou talent, no sols artístic, sinó també tecnològic, ens hem portat gent d'aquí a fora quan viatgem... És agradable que algú ens digui que fem política cultural quan l'ajuda pública es mou aquest any entre el 5 i el 6 % del pressupost... The Suicide of Western Culture situen la seva actuació al Sónar com una de les importants de la seva carrera. Que Za! estiguin amb nosaltres al Brasil genera moviment. Hi ha gent del món tecnològic que està esperant la seva presentació al Sónar per connectar una aplicació que estan fent aquí... És el nostre granet de sorra".

Barcelona existeix, malgrat...
El Sónar ha ajudat a configurar la imatge de Barcelona arreu del món. Coneixen la ciutat al detall i han parlat amb molts gestors polítics, per la qual cosa han vist el millor i el pitjor de la ciutat. Caballero és contundent: "Barcelona és una ciutat que està aquí a pesar dels polítics. És important dir-ho. Realment. A pesar d'ells hem aconseguit això. Perquè hi ha hagut governs l'aportació a la cultura dels quals, a la cultura popular, a la cultura que està viva, ha estat nul·la". I ens avança que no són aliens a la crisi. "La situació del festival és complicada", indica. I no té por de pensar què passaria si el Sónar hagués nascut en un altre lloc: "Si agafes un festival com aquest amb l'impacte que té, i vas a fer-lo a una altra ciutat del món, l'ajuda institucional seria molt més bèstia". Caballero creu que aquí, a Barcelona, els polítics sempre han patit de ceguesa. I posa un exemple diàfan: "Aquí hem tingut a Banksy, a molta gent de l'street art. Tota l'escena estava aquí i en comptes d'agafar- los i dir-ho, l'Ajuntament es va dedicar a tallar braços, a anar contra el grafitti. Després van els museus d'aquí a buscar exposicions que fan a fora per portar aquests artistes del grafitti que estaven aquí. Realment, ho tenies davant i no ho has sabut veure". Necessitem un plantejament global
Robles s'agafa a l'exemple de Canes per desenvolupar la idea: "Dius cinema i dius Canes. Barcelona té uns quants esdeveniments globals i el Sónar és un d'ells. I crec que ens interessa a tots que el Sónar vagi bé. Hi ha un reconeixement cultural, d'impacte econòmic, però crec que ens falta una mica més, alguna cosa que podria crear un teixit industrial que seria una aposta de futur. I és aquest vincle de creativitat i tecnologia, amb la pota de la mobilitat afegida. Per això calen mentalitats i plantejaments globals. No pot ser que el Sónar, o el Primavera Sound, estiguin només a la finestra de la cultura, que està molt bé, o de la música. La ciutat ha de pensar: d'això, què en treiem i què en podem treure per al nostre posicionament com a ciutat".

Sinergies
Tot i aquests greuges més que sincers i justificables, hi ha institucions, molta gent, que treballa amb el Sónar i que ha aprofitat l'onada generada pel festival per créixer. Un exemple és el Music Technology Group (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra, famosos al món per haver creat la React table que fa servir Björk als concerts. No és l'Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique (IRCAM), fundat a París per Pierre Boulez el 1977, però per a Robles ara mateix desenvolupa la mateixa funció. "L'MTG està molt be, però mostrar la seva feina al Sónar és molt millor per a ells, perquè aquí tens des de l'usuari final al paio que està fent la música, passant pel paio de la indústria. És un pont perfecte, és el link real. És com el que abans eren les fires de mostres, que servien per mostrar productes. Això està totalment obsolet". Sonar+D
D'aquí que la seva gran aposta de futur sigui el Sonar+D, un aparador de noves tecnologies per a professionals. Caballero ens ho explica amb un exemple: "Jo puc ser molt bo fent una màquina, amb una estructura de programador o d'informàtic. Però de sobte aquest objecte que has creat arriba a algú i el fa servir d'una altra manera. I això és el que el Sónar ha de detectar i ha d'ensenyar. Al Sónar hi ha lloc per al que ha desenvolupat la màquina a casa seva i per a l'artista que l'ha utilitzat per fer un xou de nit davant de 25.000 persones". I Robles ens ofereix més detalls: "La immensa majoria de les activitats són obertes al públic. Hi ha algunes trobades només per a professionals, però totes les activitats d'interacció, de provar màquines i descobrir productes està del tot obert. Volem que la relació amb la tecnologia sigui natural. Fins i tot el Hack Day, la concentració de 100 hackers durant 24 hores: no s'hi podrà entrar però es podrà viure com a espectador. Et dóna una altra visió de quina és la vocació del festival".

Som hedonistes
No hem d'oblidar que el Sónar és, abans que res, un festival on la música electrònica, de ball, de discoteca, és el plat fort. Al 1994 ja ho van veure clar i, tot i la retòrica, no hi renuncien. Palau recorda com per a l'Atau Tanaka, compositor i performer japonès, i la gent que venia d'aquest món molt del laboratori i de l'IRCAM, el Sónar de Nit va ser i és "una font d'inspiració, amb unes sonoritats familiars, del món de l'electrònica però amb un nivell d'energia que els carregava les piles, ho trobaven molt interessant. Ens passa encara: l'Stephen O'Malley de Sunn O))), al Brasil es va passar tot el concert de Modeselektor a l'escenari i al·lucinant". Caballero posa la cirereta hedonista: "Quan et fas gran tens més tabús, però la gent jove en té molts menys, té ganes de descobrir coses noves. I amb això el Sónar ha estat molt bo, com una eina per descobrir i per mesclar. I un cop tots som molt intel·lectuals, a ballar fins a les 6 del matí, que també pots fer-ho: no cal que et passis tot el dia llegint".

Som un matrimoni que funciona
Caballero, Palau i Robles fa vint anys que van junts. Tot un mèrit de la vida postmoderna. "Amb l'edat ens hem pillat el respecte, i coneixem les manies de l'un i de l'altre -diu Caballero-. En 20 anys hem tingut temps d'agafar cada un la parcel·la en què se sent més còmode, i no hi ha tantes friccions. De friccions sempre n'hi ha, però som un matrimoni que funciona. Ser tres va molt bé, perquè quan un està enfadat amb un altre, sempre en queda un per desempatar".