Locals i festes per a lesbianes a Barcelona

Discoteca ideal per a les dones que només volen dones i els agrada anar acompanyades del seus amics masculins, un clàssic de la nit lèsbica barcelonina. El primer dijous de mes acull la festa 'Stupenda', que inclou un striptease femení.

Bar musical d'ambient adreçat a noies. Situat al cor del Gaixample, resulta un punt estratègic per començar o acabar la nit. Entre còctels de tot tipus podreu conèixer noies de totes les edats i nacionalitats perquè la filosofia del local és fer de punt de trobada de la comunitat lesbiana a Barcelona on tothom és benvingut. Distribuït en tres plantes, disposa de zona de taules o espais més tranquils per conversar i de la zona Bunker, una minidiscoteca per poder ballar a cop dels èxits del moment.

Aquesta és la discoteca del grup Arena que no tanca mai. Hi trobareu una gran pista de ball amb música house i comercial, una cambra fosca i un públic bastant jove aficionat a portar samarreta ajustada i poca màniga. Els dilluns sempre hi ha striptease i els dimarts i els dimecres acostuma a haver-hi algun tipus d'espectacle.

23 d’abril del 1983. Al plató de TVE, quatre noies apareixen cantant una cançó que trasbalsaria tot Espanya. Eren les Vulpes i el tema, 'Me gusta ser una zorra'. 34 anys després, amb el mateix esperit combatiu, va obrir La Raposa, que vol dir guilla, o zorra en castellà. Sota el rètol de bar vegà i una llibreria feminista trobareu un local lluminós i viu. El projecte és potent: fruit de l’amistat i l’entusiasme activista de tres veïnes del barri, l’arquitecta Alba, la cuinera Momo i la dissenyadora Natalia, La Raposa neix com a espai polivalent de trobada i cooperativa de treball per fomentar una altra cultura de barri, perquè el Poble-sec està sent arrasat per la moda de la tapa ràpida del turista de pas. Els puntals del projecte són el bar vegetarià (croquetes, braves, amanides, cremes, curris i pastes a preus populars), amb aliments de km 0 i ecològics abastits per cooperatives agroalimentàries; la llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme, literatura infantil, fanzins, cuina vegetariana i antiespecista; i els tallers de pa, conserves d’aliments, d’hort urbà o d’autoedició bàsica, sempre impartits o coordinats per dones, lesbianes o trans.

Els Alberts van decidir fer-se seva La Federica, un dels bars emblemàtics del l'ambient barceloní. I quin són els Alberts? En Villaplana és dissenyador gràfic i en Macaya ve del món dels safaris —no m’ho invento! Amics dels amos de La Federica, quan es van assabentar que es traspassava no s’ho van pensar dos cops i van decidir que un local tan xulo no podia quedar en altres mans que les seves. I la veritat és que la col·lecció de mobles vintage dels seixanta —la majoria, cobejades peces d’autor— que hereten els va com anell al dit: les camises que duen els Alberts en són el correlat de vestuari —acolorides, estrepitoses, sense vergonya i amb molta alegria. Al Poble-Sec triomfa el model carrer Blai —moren d’èxit, perquè s’omple com un ou i ara ja comença a fer de mal passejar-hi— i els Alberts no volen pas lluitar-hi. Ells ofereixen tota una altra cosa: un bar amb glamur i disbauxa glam on també s’hi pot picar bona teca. Fan festes temàtiques cada quinze dies, els dissabtes, amb noms tan suggerents com Gaspatxo o Guateque, i guarneixen el local i ells mateixos amb molta gràcia, mentre DJs mariques posen el bo i millor de les seves discoteques. L’oferta gastronòmica està feta amb amor i senderi: a La Federica s’hi pot tastar baiona —cap de llom— de Can Gori, la Garrotxa, o uns formatges que són tot un requisit, portats directament dels Pirineus, triats per una doctorada en el tema, la Natàlia, conjuntament amb un afinador. La intenció, diuen, és que mengis coses que a casa no

La plaça del Pedró és molt especial: s’hi ha documentat un dels menhirs preromans del pla de Barcelona, sempre ha estat la cruïlla de vies importants i s’hi feia el mercat predecessor del de Sant Antoni, a banda de l’antiga font i el monument a Santa Eulàlia que s’hi va erigir el 1673. En una cantonada hi ha un bar que es diu Zelig. El primer que us ve al cap és la pel·lícula de Woody Allen? Doncs no: 'zelig', en holandès, vol dir ‘collonut’. Aquest 13 de juliol farà tretze anys que Michell Koopman es va enamorar tant de la ciutat que va decidir quedar-s’hi i obrir un local amb tot el qui li agradava: hi pots fer un menú a base de pasta feta a casa –com les postres– per només 9 euros. A la carta hi ha una bona mostra d’especialitats holandeses, com la 'kwekkeboom kroket' (una croqueta gegant, 3 €), la 'frikandel' (salsitxa, 2,50 €) o la 'bitterballen' (una croqueta de carn i beixamel, 4 €). De còctels destaca el Zelig Horitzontal, amb vodka, suc de nabius, gingebre i sucre (6,50 €). Fan festes eurovisives, celebren el Dia de la Reina i del Rei vestits de taronja –en homenatge al color de la casa reial dels Països Baixos– i tenen exposicions de fotografies (l’actual és de Martin Kámen, un desplegament de retrats homoeròtics amb influència fruital i de Caravaggio).