5 clàssics de l'estiu

No és el llibre que llegiríeu menjant figues mentre els segadors van lligant les garbes de blat i el riu baixa amb aigua fresca. Faulkner és material dur. Sempre. Se sol dir que tenia dues grans passions, el whisky i la Bíblia, i les combinava amb una profunda nostàlgia de l’Amèrica de ranxos i camps de cotó. A Luz de agosto notareu la seva brama de predicador alcoholitzat. Dues històries, quina més truculenta, s’entrellacen al llarg del relat, igual que a 'Palmeres salvatges'. La primera és la de Lena Grove, una noia deshonrada que acaba de parir el seu fill iŀlegítim i busca amb desesperació l’home que la va prenyar. L’altra, la de Joe Christmas, un negre que és ajusticiat per haver assassinat una nena blanca. Totes dues brutals, això és indiscutible.

O 'Les estacions a la ciutat', que és el subtítol d’aquesta sèrie de relats d’Italo Calvino, protagonitzats tots pel mateix personatge, un 'flâneur' a mig camí entre el clixé existencialista i una versió italiana de monsieur Hulot que viu a Torí a principis dels 60. Us els recomano tots, són pura meravella. Però el que més escau en aquestes dates són els episodis d’estiu piemontès, amb les seves mosques, excursions a l’extraradi i una tediosa calor.

A Montana, l’estiu s’assembla una mica més al que tots entenem per un agost ideal. S’esquilen les ovelles, els homes porten barrets de palla i les dones es posen les seves millors gales per al ball del graner. Com a mínim, així era el 1939, un any abans que comencés la guerra i l’harmonia de les famílies de la contrada se n’anés en orris quan els seus fills grans es van començar a allistar a l’exèrcit. 'Verano en English Creek' és la novel·la amb què Ivan Doig va començar la sèrie dels McCaskill, una saga que el va consolidar com el gran narrador de l’Amèrica rural.

Aquest sí que és el llibre que llegiríeu menjant figues sota un emparrat mentre els camperols fan la collita, si és que encara és possible fer això en algun lloc d’aquest planeta tan prosaic. Si és que encara queda algun lloc com el Combray de Marcel Proust. Un lloc on de dia hi ha libèŀlules i granotes, i de nit cuques de llum, on els nens desitgen la duquessa de Guermantes, i on Swann, el misteriós individu dels botins i el bastó de puny d’ivori pateix mals d’amor. Un lloc on el temps sembla suspès, i on un primer petó encara fa gust de primer petó. És estiu, teniu hores buides a dojo. Ja és hora que comenceu a llegiu 'La recerca', no creieu? Va, ni que sigui el primer volum.

I com que ens hem posat irrefrenablement proustians, acabarem la ruta a Corfú, Grècia, amb Gerald Durrell i la seva família d’adorables anglesos adinerats, entre vitrines d’escarabats, tortugues marines i llibres de cuina oriental, filosofia, botànica i excursions amb vaixell. Vull pensar que, en un moment o altre, a tots us va caure a les mans 'La meva família i altres animals', indispensable de la literatura juvenil, tant com Verner o Rice Burroughs. Si no, mai no és tard. I us ho dic amb tot l’entusiasme que la meva humil ploma és capaç de vessar en plena croada prevacacional, abans no tregui del fons de l’armari el meu enyorat panamà.