Adiós a Berlín

Adiós a Berlín
Christopher Isherwood
Trad. María Belmonte
Acantilado
261 pàg. 20 € Les noveŀles que recreen l'Alemanya de Weimar, període volcànic en política i fecund en la cultura, osciŀlen entre l'aproximació gairebé periodística d'un Hans Fallada i l'experimentació narrativa d'un Alfred Döblin. Entre aquests dos extrems, el clàssic 'Adiós a Berlín', de Christopher Isherwood, se situa més aviat al costat del reportatge, tal com diu el narrador: "sóc una càmera amb l'obturador obert, totalment passiva, que enregistra sense pensar".

No és exactament així, perquè no és una crònica, però la frase resumeix l'esperit d'observador. Els sis relats del llibre s'inspiren en les experiències que l'autor va viure a Berlín, just quan el nazisme arribava al poder. Per això es pot llegir la novel·la com una carta de comiat d'aquell Berlín vibrant dels anys 20 i 30, ple de ganes de viure el present després de la Gran Guerra. Aquella ciutat accelerada l'encarna Sally Bowles, la ingènua cabaretera devoradora d'homes del segon relat. Bowles viu una frenètica vida nocturna, entre cafès i 'night clubs', on abunda la transgressió de la moral tradicional.

Però Berlín també és una metròpoli hipertrofiada, d'exaltació política, atur i pobresa, de noies obligades a prostituir-se i de presons plenes de joves desocupats. Isherwood enregistra els senyals de la catàstrofe: la misèria que polaritza les classes populars entre la revolució comunista i el totalitarisme nazi (com a la família dels Nowak), la persecució dels homosexuals (la parella d'Otto i Peter) o l'assetjament als negocis jueus (els magatzems dels Landauer).
Recull petites històries d'una ciutat que va ser la capital cultural d'Europa, mentre el narrador subratlla astorat la passivitat de la ciutadania davant de la infecció nacionalsocialista. L'esfondrament l'exemplifica Frau Schroeder, l'entranyable propietària del pis on s'allotja el narrador, que vota els comunistes i uns mesos després parla fervorosament del Führer. "Ella es limita a aclimatar-se, com un animal que canvia el pelatge a l'hivern d'acord amb la llei natural", escriu. Són sis polaroides subtils sobre la fi d'un Berlín fascinant, efímer i tràgic.