Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Alessandro Gallenzi, un pobre editor

Alessandro Gallenzi, un pobre editor

L'editor Alessandro Gallenzi publica 'Bestseller', una sàtira sobre el món editorial

Alessandro Gallenzi
Per Josep Lambies |
Advertising

Corria el rumor que als anys 90 havia escrit una novel·la que es deia 'Grand tour'. Va intentar publicar-la a Itàlia, però tots els editors li van tancar la porta pels nassos. Ara és ell qui treballa rebutjant manuscrits. Alessandro Gallenzi és el fundador de tres editorials britàniques, a banda d'un noveŀlista amb sentit de l'humor.

El protagonista de 'Bestseller', Jim Talbot, també va escriure un llibre titulat 'Grand tour'.
Amb això m'he tret un gran pes de sobre: 'Grand tour' acaba de sortir a la Gran Bretanya. El que passa és que li he canviat el nom. Ara es diu 'Interrail'. Jo vaig ser una mica com en Jim. No tinc catorze novel·les inèdites, però abans de traslladar-me a Londres sí que vaig intentar ser un escriptor famós.

Aleshores, Jim Talbot ets tu?
En part, sí. També hi ha alguns individus que m'he trobat al llarg de la meva carrera d'editor. En tinc un al cap, un tal Ian Dale, que quan vam obrir Hesperus Press trucava cada setmana. Havia escrit uns deu llibres, tots inèdits. Quan va entendre que no ens interessava va deixar d'empipar. Deu anys després em va arribar un paquet amb els llibres autopublicats. La psique de l'escriptor és ben estranya.

Per què?
Abans hi havia una idea de posteritat. Keats volia ser un dels millors poetes de la història. Però ara vivim en un món cínic, ja no creiem en el futur. Per això s'ha fet tan difícil descobrir nous autors. En quinze anys, només dos dels escriptors desconeguts i sense agent que m'han enviat un manuscrit han sortir a la llum. Els altres eren tirant a dolents.

Anys enrere vas publicar 'Ars poetastrica', on et ficaves amb els poetes actuals.

Havia estat treballant l''Assaig sobre la crítica' d'Alexander Pope i em vaig animar a fer una sàtira sobre la mala poesia contemporània. És un poema de 720 versos. El vaig escriure el 1997, just abans de marxar a Londres a fer d'editor.

Em parlaves de Keats. Al llibre cites el seu epitafi.
"Aquí n'hi ha enterrat un, el nom del qual estava escrit sobre l'aigua". És una gran lliçó per a aquests joves tan ambiciosos que volen ser J. K. Rowling o E. L. James. 'Bestseller' és un llibre divertit, però també instructiu.

Hi surt un editor, en Randall.

Inspirat en el meu mestre, John Calder. Ell va importar els grans americans, com Miller, o el 'Last exit to Brooklyn' de Selby Jr., i va traduir alguns desconeguts que després van guanyar el Nobel, com Claude Simon.

El tal Randall és el fundador de Tetragon Press. Cap relació amb Hesperus Press?

Totes. Ell té l'experiència traumàtica que vaig tenir jo. Vaig obrir Hesperus l'any 97, amb dos socis. Un vivia a Suïssa i l'altre a Jordània. Qui treballava de valent era jo. Però, per la meva edat, no es refiaven de mi, i em van posar un supervisor que m'entretenia fent informes tot el sant dia. Quan me'n vaig afartar, vaig demanar una segona hipoteca sobre la casa i, amb la meva dona, vam crear Alma Books. L''staff' va venir amb nosaltres. I ara tinc una editorial amb molta personalitat.

Advertising