Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Cavada Pell

Cavada Pell

Roger Costa-Pau

Cavada pell
Per Anna Carreras |
Advertising
CAVADA PELL
Roger Costa-Pau
Llibres del Segle
104 pàg. 14 € Roger Costa-Pau ha escrit el seu millor llibre de versos. Amb un dels títols més bons de tota la història lírica, el poeta, crític, assagista, dramaturg i director literari de Llibres del Segle, ens avisa "que va de pell", de cavar l'epidermis i extreure'n suc sanguini. El poeta no es mira el melic; milita un llenguatge alt i el torça fins a entendre's. Som sota el pensament, en l'úter cerebral de records, desigs i pànics. Cavar és caviŀlar, i demanar a l'univers quina és la potència de la carn viva, sota la pell assaonada pel temps i pels cops. La paraula fa de càvec. El llenguatge que furga el solc des d'on retrobar el viscut i des d'on llucar l'ignot esdevé pur i facilita la descoberta de pells noves. Som en terreny sensual (visual i tàctil), mutant i subterrani, més mental que físic, més bell que útil. L'erecció artística d'un llambrec que esclata per dir.
La relectura de Joan Vinyoli no és només estètica: hi ha la poètica compartida d'abastar l'inversemblant, de ser en l'altre, de viure en les clarianes i en els crepuscles, en el trànsit entre dues llums. Les citacions d'Antoni Clapés (poeta del silenci) i de Víctor Sunyol (poeta del ser i l'estar) conviuen amb les de Vinyoli, Bartra o Estellés. Cavada pell "no conté l'estintol de cap voluntarietat premeditada" ni s'escriu "a favor de cap onerosa proclamació de res". L'escriptura i el desig són un mateix lloc, un mateix estat d'expectació dins el blau. Els poemes antics s'enllacen amb els actuals a través d'una rebeŀlia indivisible, d'una poètica única que es dedica a mirar. Remuntar la nit i el silenci permet al poeta arribar a la flama primigènia: enmig, la set, la fressa i el vertigen.
Advertising