Máscara

Stanislaw Lem
Trad. Joanna
Orzechowska.
Impedimenta.
424 pàg. 22,95 €

Stanislaw Lem va demostrar en totes les seves obres que el gènere de la ciència- ficció és molt més que simple literatura d'evasió i que pot plantejar, de manera profunda i imaginativa, qüestions filosòfiques que ens afecten a tots. Un bon exemple d'aquesta manera d'entendre el gènere són els tretze relats reunits a 'Máscara', en què el polonès aborda amb el seu rigor habitual temes molt interessants. Com la inesperada rebel·lió d'un ordinador que no vol separar-se del seu company humà amb qui viatja en una nau espacial o el desconcert que provoca una tecnologia extraterrestre la finalitat de la qual desconeixem. En les inquietants històries de Lem la totpoderosa ciència és
incapaç de donar resposta a fenòmens que no tenen una explicació lògica. I potser sigui aquest el principal atractiu d'uns relats que posen de manifest les limitacions del coneixement humà i la perplexitat i inquietud que sentim davant d'allò que som incapaços d'entendre i controlar.

Lem recrea situacions irreals. D'acord. Però alhora també força versemblants. Perquè no és impossible pensar que un experiment científic fallit pugui tenir terribles i imprevistes conseqüències per a la humanitat. O imaginar que en un futur no tan llunyà algú se sentí angoixat perquè no sap distingir si viu en l'autèntica realitat o en una de virtual. És veritat que algunes històries són excessivament denses i complexes i que, a vegades, el seu llenguatge pot semblar massa funcional. Però la seva és ciència-ficció 'amb majúscules'. I els relats de 'Máscara', més o menys reeixits, dignifiquen un gènere injustament infravalorat.