Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El atlas de las nubes
El atlas de las nubes, de David Mitchell

El atlas de las nubes

David Mitchell

Per Abel Grau
Advertising
EL ATLAS DE LAS NUBES
David Mitchell
Trad. Víctor V. Úbeda
Granta-Duomo
599 pàg. 21 € A David Mitchell li agraden els experiments. A 'El atlas de las nubes' -que ha inspirat la pel·lícula homònima- planteja el següent: sis històries de gèneres diferents que queden interrompudes successivament. Mitchell recrea: una aventura naval al sud del Pacífic al XIX; un duel creatiu entre dos compositors egòlatres a la Bèlgica dels anys 30; un 'thriller' periodístic sobre un 'watergate' nuclear a la Califòrnia dels 70; una sàtira esbojarrada de l'escena literària londinenca actual, i una distòpia sobre corporacions totalitàries a Corea del Sud. En arribar al sisè relat -un malson postapocalíptic en una Hawaii infestada de tribus salvatges-, l'estructura de la novel·la tomba i cada història interrompuda es va reprenent en ordre invers. Mitchell té cura de les parts, però se li escapa el conjunt. Domina el pastitx i recrea cada gènere amb una exuberància magistral. En concret, la sàtira té cops hilarants, i en aquests llocs on no hi ha ciutadans, sinó clients i clons esclavitzats, és aterridora. Però més que no pas una novel·la, Mitchell escriu sis bons relats. Cada narració no té més que una incidència tangencial en la resta; el vincle és superficial. Mitchell intenta agrupar-les formulant una reflexió final sobre la fragilitat de la civilització i la immutabilitat de la natura depredadora de l'ésser humà. Però resulta forçada i desprèn un regust 'new age' poc convincent. El mateix Mitchell -per boca d'un personatge- suggereix com jutjar la seva proposta narrativa: "¿Idea revolucionària o efectisme insubstancial?". Deixem-ho en artifici entretingut.
Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising