El cas d'en Barney Panofsky

El cas d'en Barney Panofsky
Mordecai Richler
Trad. Xavier Pàmies
Quaderns Crema
520 pàg. 24 € El malparit i adorable Barney Panofsky ha rebut per fi el reconeixement que mereixia del lector català. Fa tretze anys, la traducció castellana de Mondadori va peregrinar per les llibreries com una novetat més. Qualsevol hauria dit que era una altra de tantes noveŀles escrites a correcuita, traduïda d'esma i publicada per a qui sap quin estereotip de lector... Aquest havia estat el trist final de la recepció catalana d'en Panofsky fins que va córrer la notícia que Paul Giamatti protagonitzava una adaptació cinematogràfica, estrenada com 'El mundo según Barney'. Aleshores Sexto Piso va recuperar la traducció de Miguel Martínez-Lage, i Quaderns Crema va encarregar la versió catalana a Xavier Pàmies. Els editors van prendre la decisió sense haver vist la pel·lícula de Giamatti -no és ni una comèdia de segona fila-, però la jugada els ha sortit bé. Ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2013, i pel que he vist a les llibreries, s'han reeditat totes dues versions.

Sembla que aquesta novel·la addictiva, complexa i divertida té, per fi, els lectors que es mereix. Virtuts no n'hi falten. L'eloqüència del protagonista, una veu poderosa que avança en zig-zag; un món en què l'humor negre conviu amb enyorances equívoques, i les aventures canines amb el sentiment de culpa; el retrat de la generació que va ser jove just quan París ja no era una festa... Però el més fascinant és la manera en què, a mesura que avança, unes memòries càustiques es converteixen en la tragèdia d'un pobre home. I el lector, que estava disposat a riure, se sent estomacat. Per la novel·la o, més aviat, per la vida. Per la puta vida.