[image]
[title]EL RETORN DE MACBETH
Francesc Puigpelat
Bromera
345 pàg. 19 €
La trajectòria del filòsof i periodista Francesc Puigpelat deambula entre un corpus narratiu de contes, noveŀles i llibres del tipus 'Com parlar bé en públic'. Amb 'El retorn de Macbeth' obté el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2012. A qui gosa reinterpretar una figura shakespeariana de la talla de Macbeth -a través de les vicissituds d'un presumpte fill seu, ara ja vell-, se li pressuposa impuls, risc i enginy. Però si el propi autor parla d'una "segona part de Macbeth", afirma que al clàssic va deixar "un parell de caps solts" que calia arrodonir, que l'argument té un caràcter cíclic que li és consubstancial, que el text original té incongruències i es queda tan ample, la cosa passa a dir-se'n vanitat. Quan Stephen Unwin va dir que "l'assassinat de Duncan llança Macbeth per un camí del qual no hi ha retorn" ja preveia que segones parts mai no són bones i, encara menys, si la primera part ve signada per Shakespeare. La trobada entre el fill del rei d'Escòcia i Fleance, fill de Banquo (a qui va matar Macbeth) mena a una trama de revenges i de records, escrita després de llegir incomptables assaigs sobre l'anglès i d'una pretesa transsubstanciació literària amb l'autor de 'Romeu i Julieta'. Puigpelat ha aigualit la malícia de Macbeth i ha convertit Lady Macbeth en una mena de feminista postmoderna insuportable. Per acabar d'arrodonir el pastís, a aquesta pirateria d'historiografia moderna se li sumen dosis ingents de diàlegs sense teca i citacions literals. Així el lector no s'oblida en cap moment que està llegint la segona part de 'Macbeth'... Però, com és innat, el peix gros es menja el petit sense compassió. -Anna Carreras
