El vigilant

El vigilant
Peter Terrin
Trad. de Maria Rosich
Raig Verd
224 pàg. 18 € Les vivències de dos vigilants d'un edifici d'apartaments de luxe poden donar molt de joc literari. Més encara si tots dos fan la seva feina aïllats en un pàrquing soterrani i, a l'exterior, hi ha una ciutat que suposadament pateix les conseqüències d'una amenaça inconcreta. Aquest és l'atractiu plantejament d''El vigilant', del flamenc Peter Terrin, que va guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea.

Sens dubte, el millor d'aquesta estranya història és l'atmosfera enrarida i claustrofòbica que aconsegueix crear l'autor. Gairebé podem sentir la foscor opressiva que envolta els vigilants, el lent pas del temps que mitiguen els rituals quotidians de la seva feina. Com la metòdica revisió dels mecanismes de les pistoles o les rondes rutinàries.

Potser el principal problema d''El vigilant' és que Terrin dilata en excés els temps morts que precedeixen les situacions de tensió, allà on es posa a prova la resistència psicològica dels personatges. Un xic reiteratiu. Tot i així, 'El vigilant' és una inquietant paràbola que aporta lúcides reflexions sobre la societat en què vivim. Una societat que crea individus desinformats i obedients, que desconfien dels altres i són incapaços de complir els seus somnis, presos per la por i la resignació.