Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El xef
El xef

El xef

Simon Wroe

Per Anna Carreras
Advertising
El xef
Simon Wroe
Trad. Albert Torrescasana
Edicions 62
344 pàg. 17 € El periodista Simon Wroe (1983) publica la seva primera novel·la i ho fa per la porta gran. El qualifiquen (amb raó) d'hereu de Martin Amis. En brillant traducció d'Albert Torrescasana, 'El xef' -en anglès 'Chop, chop'- és la història d'en Monocle (el Rei dels Pòtols), un llicenciat en Literatura Anglesa que entra a treballar com a auxiliar de cuina al restaurant The Swan (El cigne) de Camden Town, sota les ordres del pervers xef Bob. Estructurada en tres parts com una carta (primers, segons i postres) amb dues pauses entremig, Wroe escriu un primer capítol d'impacte, de frase curta i plasticitat incòmoda. "Potser al capdavall no estic fet per això", pensa en Monocle: però vol viure la seva vida i allunyar-se del pare castrador que, fins ben tard, és "ell, l'altre malparit".

El narrador se'ns dirigeix de tu a tu, ens explica com i per què va arribar al Swan. En Bob és un Leviatan, abusa, humilia i tortura psicològicament. El tiranisme del xef contrasta amb l'aplom i el llenguatge cultivat amb què Monocle es dirigeix als seus companys (Dave el Racista, Ramilov, Dibden, Shahram, Darik, Charles l'Efeminat i Harmony), una colla d'obtusos vulgars que, tot i portar la ignorància amb orgull, formen un equip professional i humà. La crueltat creix de pressa i forja la determinació dels personatges esclavitzats. Davallar per poder ressuscitar. En Bob els castiga a la "ceŀla d'aïllament", una cambra frigorífica amb llagostes en llibertat.

L'escenari claustrofòbic de la cuina enfront de l'assossec al pub irlandès O'Reilly, punt de trobada després del servei. En una trama fascinant, esquitxada d'humor negre refinat i d'una atmosfera terrorífica, l'autor punxa un fort coneixement dels aliments i la cuina. La condició humana no és un simple decorat. Llegim el relat que l'equip ha demanat a Monocle que escrigui perquè se sàpiga la veritat. La pirueta narrativa és impecable. El narrador és autor, transcriptor de paraules i fets d'altres i de si mateix -amb tots els jocs de paraules i ironies que el lector pugui somniar. Els personatges proven d'editar aquestes pàgines per sortir-ne ben parats. Refotudament 'soigné'.
Recomanat

    També t'agradarà

      Best selling Time Out Offers
        Advertising