Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els jardins de la dissidència

Els jardins de la dissidència

Jonathan Lethem

Els jardins de la dissidència
Per Marià Veloy |
Advertising
Els jardins de la dissidència
Jonathan Lethem
Trad. Ferran Ràfols Gesa
Angle Editorial
522 pàg. 22,90 €
Lethem és un dels escriptors americans més reputats de la seva generació, els que avui ronden els 50 anys. La seva veu honesta afronta preguntes difícils -¿amb quina autoritat protestem contra l'autoritat?, per exemple-, però ho fa sense semblar afectat. Al contrari. Les seves noveŀles són plenes d'humor, fantasia i picades d'ullet a la cultura popular, i sovint ens regalen una història que no pot no fer-nos riure. Lethem primer va fer servir aquesta beneïda imaginació per escriure llibres emparentats, de manera més o menys irònica, amb la ciència-ficció; i tot seguit, es va apropar al paisatge de la seva infància, el barri de Brooklyn. És clar que el Brooklyn que descobrim aquí no té res a veure amb allò que els diaris i els escriptors que creuen amb la realitat ens diuen que és Brooklyn. El seu és un Brooklyn més de veritat i més divertit, i està poblat per nens amb superpoders, tigres que passegen pel metro i detectius amb la síndrome de Tourette.

Lethem fa servir el material acumulat en la seva infància, però també el de la memòria familiar, per explicar per què els EUA han oblidat que un dia van tenir moviments d'esquerra. Després de personatges com McCarthy, Hoover o Bush, sembla que tothom hagi oblidat que un dia van ser terra d'oportunitats. I no només per als amish, també per a l'esquerra utòpica. Per explicar aquest buit, Lethem té el sentit comú -algú diria: "té el do"- d'evitar qualsevol discurs acadèmic, i capbussar-nos directament en un món que gira al voltant de la incombustible Rose Zimmer. Aquesta militant comunista criarà tota sola la seva filla, Miriam, i substituirà el seu marit, un obscur jueu alemany que acabarà d'espia a l'Europa de l'Est, per una biografia d'Abraham Lincoln. La Miriam Zimmer no militarà en el partit comunista, però sí que viurà els anys 60 de la pau, els porros i el 'Like a rolling stone'. Lluny d'aquests temps mítics, els lectors actuals són contemporanis del fill de la Miriam, un noi que viu l'Occupy Wall Street i intenta comprendre la història d'una família marcada pel desencant de la dissidència. De comunistes a hippies, i de hippies a indignats. 'Decline and fall'...
Advertising