Feliços els feliços
Yasmina Reza
Trad. Oriol Sánchez Vaqué
Anagrama. 188 pàg. 14,90 €
En 21 capítols breus, cada personatge es confessa i intenta justificar la seva frustració o la seva felicitat. El primer episodi s'obre amb una discussió al supermercat entre el matrimoni Toscano -periodista ell, advocada ella-, enfrontats al voltant de la conveniència de comprar un formatge. Sembla una disputa banal, però la guspira encén tot un reguitzell de rancors fermentats durant anys. Aquest to de drama quotidià petit-burgès, entre transcendent i ridícul, domina tota la novel·la.
A través dels monòlegs anem acumulant detalls i descobrim l'abast d'aquesta xarxa de neguits, adulteris i desenganys. Hi ha una àvia que encara s'estima el marit -un exbanquer vividor-, tot i que ell l'ha ignorada durant tota la vida. El gendre és un pare de família enganyat per la dona amb un jove amant. Hi ha un directiu temible i faldiller que s'enfonsa quan la dona l'engega, i un oncòleg que busca l'afecte entre la prostitució masculina. També hi ha els Hutner, que semblen perfectes però pateixen en secret el trastorn del seu fill, que es creu Céline Dion (un dels moments més surrealistes del llibre).
Entre tanta frustració, però, l'autora sap intercalar instants de felicitat: la secretària que comparteix una cigarreta amb el fill d'una pacient, la dona feliçment casada que es retroba amb un amant salvatge de joventut i s'escapa amb ell, o, en fi, l'escena dels dos vells amics pescant al riu. En conjunt, Reza aconsegueix bastir un retaule ben àcid, ple de diàlegs mordaços i impressions subtils, que de vegades pot resultar fred, però que conté una interessant reflexió, lleugerament fatalista, sobre la moderació de les expectatives de felicitat dins de la vida en parella