[image]
[title]Una barreja entre De Niro, abans que Scorsese l'engreixés com una oca de granja per al rodatge de 'Toro salvatge', i Chris Moltisanti, amb els punys sempre alerta per aconseguir uns 'cannoli' de franc. Amb la seva samarreta imperi i el nomoblidis al canell dret, ajustat i marcant vena, George Pelecanos és la viva imatge dels individus de Little Italy que fa 40 anys s'afartaven de lasanyes amb una pipa amagada al mitjó. On era el 1972? "Doncs em passava el dia al carrer, espavilant-me per aconseguir feinetes fora del diner del meu pare -m'explica-. I m'ho passava molt bé. Eren els temps sense llei. Els hippies ens havien deixat un aire de sexe i marihuana, i la coca i la sida encara no eren ni una fantasia".
El Aleph publica 'Lo que fue', un nou cas de Derek Strange, el primer com a detectiu privat des que va deixar el cos de policia al final de 'Hard revolution'. "Strange és un gran paio -diu Pelecanos-. De tots els meus personatges, és el que més m'agrada. I l'he utilitzat en moltes ocasions com a excusa per explorar el Washington de la meva adolescència". El 1972, Pelecanos tenia 15 anys. La ciutat anava plena de camises de raió amb colls tan llargs que semblaven puntes de llança i els homes portaven sabates llustroses amb talons de vuit centímetres. Era una ciutat negra, amb Firebirds, Plymouth Furies i altres meravelles automobilístiques de l'època. "Un gran moment per ser jove".
Creu que treballar amb David Simon l'ha fet millor escriptor. Va començar entre l'equip de guionistes de 'The wire', aprenent a seguir el rastre del cavall i les xeringues pels racons més sòrdids de Baltimore, i ha passat els últims quatre anys entre Silver Spring, Maryland, on viu la seva família, i Nova Orleans, l'escenari de 'Treme'. "Vam acabar de rodar l'última temporada just abans del Mardi Gras -engalta-. Ara ja tinc entre mans un nou episodi pilot per a l'HBO. Aviat en sentireu a parlar". Tanmateix, els seus llibres són figues d'un altre paner: com que no ha de passar comptes amb ningú més, se'ls pren com una qüestió cent per cent personal. "'Lo que fue' és una novel·la 'pulp' que ho peta".
George Pelecanos, un home d'espatlles amples que sembla sortit d'una escena de 'Mean streets', mai no ha mostrat el més ínfim interès per la política. El 1972 també va ser l'any del Watergate, però sembla que ni a ell ni als seus paisans els va marcar. "Jo he viscut sempre amb el cap a l'altre costat de la ciutat, aquell del qual ningú parla -declara-. No m'interessa la Washington política, mai no m'ha interessat. I a la majoria dels meus conciutadans el que fes Nixon els era igual". Per a ell, el 1972 serà sempre l'any del raió i els descapotables, una època 'cool' en què el rock es convertia en punk i la ciutat passava una esplendor amfetamínica que semblava interminable.
