House of cards

House of cards
Michael Dobbs
Trad. Patricia Antón
Alba Editorial
447 pàg. 19,50 € Cal anar amb compte amb els subordinats. Recordem el misteriós Deep Throat que va filtrar el cas Watergate i va provocar la dimissió del president Nixon. Anys després es va descobrir que no era altre que Mark Felt, el número 2 de l'FBI, indignat amb el president per no haver-lo nomenat director de l'agència. També Michael Dobbs, cap de gabinet amb Margaret Thatcher, es va sentir menyspreat per la seva cap i va voler venjar-se. Però en comptes de filtrar documents, va escriure una novel·la. 'House of cards' narra les maquinacions de Francis Urquhart, un veterà càrrec del Parlament britànic que, després d'haver estat subestimat pel primer ministre, es va conjurar per fer-lo caure.

Urquhart és el 'whip', un càrrec destinat a mantenir la disciplina del partit de govern a la Cambra dels Comuns. Part de la seva feina implica documentar les febleses dels diputats per si fos necessària la coacció en alguna votació. És una tasca molt influent però en el punt just d'ombra. Urquhart estableix una relació especial amb Mattie Storin, una atractiva i incisiva reportera. Sembla que es poden beneficiar mútuament: informació privilegiada a canvi d'influència als diaris. Però Storin ignora que la set de poder d'Urquhart és més profunda del que es pot imaginar. A través de les manipulacions d'aquesta eminència grisa, barreja de Macbeth i Ricard III, Dobbs construeix una sàtira demolidora de la política britànica (i de la política en general), on els principis són secundaris i l'ambició és el valor suprem.

Amb uns diàlegs esmolats, bones dosis de sarcasme i un gran olfacte per descobrir el cinisme, Dobbs orquestra un potent 'thriller' polític amb un antiheroi diabòlic. Aquí la política s'imposa com una carrera salvatge on és freqüent manipular la premsa, acceptar comissions, fer xantatge als mateixos coreligionaris i fins i tot elaborar proves falses per incriminar rivals; un joc on és habitual la connivència entre els poders polítics i empresarials per treure i coŀlocar primers ministres, sense importar si pel camí es destrueix alguna vida. Us sona? Ja ho diu Urquhart: "La política requereix sacrificis. El sacrifici dels altres, evidentment".