Inferno

INFERNO
Dan Brown
Empúries
640 pàg. 22,50 € El nom fa la cosa, amics: som davant d'una plètora de fulls infernals. Nou 'thriller' després de best-sellers com 'El codi Da Vinci', i quarta novel·la de Robert Langdom, catedràtic de simbologia que, a hores d'ara, ja hauria de ser un fòssil senil. Umberto Eco també remena art i història, codis i símbols, però l'italià ho fa literàriament. Dan Brown (1964) només toca cultura quan estudia la font d'inspiració de la qual saqueja la simbologia: l''Infern' de la 'Divina comèdia'. És atroç que els traductors s'hagin confinat durant dos mesos en un búnquer per fer créixer l'expectació; que l'autor agraeixi el llibre a més de 70 "ajudants"; o que el títol sigui el d'un film de terror esotèric dirigit per Dario Argento l'any 1980.

Som a Itàlia, entre éssers estranys, ànimes bessones, corredors secrets i més motlles 'made in' Brown. A base de diàlegs de peix de platja, accions sense fil i màximes tan elaborades com "la bogeria engendra bogeria", "la compassió és un llenguatge universal" o "res no és permanent", 'Inferno' vol lligar la corrupció del segle XIV amb l'actualitat. Parlar de viatge és excessiu: li escau més el terme 'gimcana'. La manipulació genètica, les epidèmies induïdes i la imminent desaparició de l'espècie fan de contrapunt malvat. Maniqueisme de primària argumentat amb la "retribució kàrmica", en un llibre que comença amb el seu superheroi amnèsic en un hospital. Escrit com un guió de Hollywood i no com una novel·la, llegim: Sóc l'Ombra. Exacte Dan, i ara no cal que t'acostis al 'Purgatori' i al 'Paradís' del gran Dant, fes el favor. "No havia vist mai res semblant", diuen els personatges. Ni nosaltres.