Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Jesús Cañadas, un friqui de Cadis

Jesús Cañadas, un friqui de Cadis

Aquest apassionat de Lovecraft ha escrit 'Los nombres muertos'

Jesús Cañadas
©Fernando Monge
Per Josep Lambies |
Advertising

És rabassut, d'esquenes amples, i no calla ni sota l'aigua. Diu una quantitat de paraules per minut que mareja. I si li parles d'H. P. Lovecraft, ja et pots calçar. És la seva obsessió primordial des que tenia 16 anys i algú li va regalar l'antologia de Rafael Llopis, on va descobrir també els relats d'inspiració, com 'Els gossos de Tíndalos', de Frank Long, i alguns escrits de Robert E. Howard. Així és com va començar a cultivar la seva fixació descontrolada. "És un personatge ple de carisma", diu Jesús Cañadas, un gadità eixerit, autor de 'Los nombres muertos'. S'ho sap tot: allò de la mare que el vestia de nena, l'afició a l'ocultisme i l'aventura del rastre fantasma del 'Necronomicon'.

Però per al bo d'en Cañadas la cosa es va posar interessant de debò quan va descobrir el tempestuós món del pastitx lovecraftià, un subgènere literari anglosaxó que és producte Z en tota regla. "Cal portar molta cervesa a la panxa per aguantar-ho amb gràcia", engalta. A grans trets, l'assumpte consisteix a inventar fantasies d'allò més rocambolesques, sempre protagonitzades per Lovecraft, geni i figura. "N'hi ha una d'abominable que es diu 'Marblehead', en què els nazis li demanen que escrigui el 'Mein Kampf' -glossa, amb trempera emocional-. S'hi troben coses bastant dolentes, però molt boges". Cañadas volia emportar-se això del pastitx cap al seu terreny. I ho va fer.

Se'n va anar a Providence, Rhode Island, ciutat natal de Lovecraft. "Vaig estar-me dues setmanes tancat a la biblioteca John Hay -diu-, que és on hi ha tot el que Lovecraft va escriure, i també tot el que s'ha escrit sobre ell". Es va llegir totes les seves biografies, la de Houellebecq, la de Colin Wilson, la de Sprague de Camp i els dietaris de la seva dona, Sonia Greene. I també va calcular quants minuts hi havia entre casa de Lovecraft i l'hospital on la seva mare va passar els últims anys de vida. Poc més de 20 minuts. Per això va sospitar que si Lovecraft no va anar ni una sola vegada a visitar-la no va ser perquè li quedés massa lluny. Potser l'hi tenia jurada des que li va posar la primera faldilleta.

Quan Cañadas va començar a preparar 'Los nombres muertos' pensava a fer la crònica dels temps en què el seu heroi escrivia 'L'ombra sobre Innsmouth'. "Però a mesura que investigava, el retrat de Lovecraft va anar guanyant importància, i l'obra en va perdre". I un bon dia es va convertir en el que és: un viatge que va de Providence a Damasc, rere la pista perduda del famós 'Necronomicon'. Si sou bons lovecraftians sabreu que és aquell llibre màgic, inventat, que Lovecraft va fer creure a tants dels seus lectors que existia de debò. I si no ho sou, ara teniu a disposició aquesta trepidant novel·la, ideal per fer l'exercici de conversió definitiu.

Advertising