Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Jo era en el cant: Obra poètica

Jo era en el cant: Obra poètica

Clementina Arderiu

Per Anna Carreras |
Advertising
Clementina Arderiu
LaButxaca
432 pàg. 13,95 € Recobrant el títol d'una antologia del 1938, Sam Abrams edita tota la poesia de Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976) i la fa arribar amb un petit farcell d'inèdits. La seva lírica no és tan pura com la de Riba, son sagrat marit: és més carneriana, inteŀligible, cantaire a la manera tradicional. O verdagueriana i maragalliana, si es vol. Amor, mort i feminitat en uns versos que comuniquen a través del dir senzill i el ritme musical. La cançó és fons i forma de la seva poètica, un parany i una ferida, també: "Canto pel goig que em fa cantar/i perquè em prengui qui em voldria;/canto perquè no puc servar/tanta de joia a casa mia". L'ús de diminutius i el vitalisme prudent no signifiquen simplicitat. Arderiu és potent i sap jugar amb el verb: "Si visc no visc. L'amor del risc/com m'abellia!" o "D'amor per tu/com és en mi/no en té ningú".
Poeta de la intimitat, la delicadesa, la feminitat i la síntesi va ser model d'escriptures femenines a venir. A l'apunt biogràfic que encapçala el llibre, la néta de la poeta, Cèlia Riba destapa el seu caràcter fort, però l'acara a la sensibilitat per la "música que canta". Arderiu no es conforma. S'inscriu en la contradicció humana i activa el diàleg entre l'assossec i la complexitat, entre la serenor i l'apassionament. Defineix un programa estètic ben travat en l'escletxa del text i la consciència moral: tancar l'abisme entre tradició i modernitat. I una recerca heterogènia de formes estròfiques i registres mètrics en pro del dring específic de cada poema. Arderiu és bonhomia i conciliació, cercadora del yang, sempre vital.
Advertising