[image]
[title]Quan la humanitat s'hagi extingit, els extraterrestres dominaran la terra i obriran les nostres tombes. Passarà, i ho sabeu. I al fons d'algun sepulcre trobaran les restes d'un esquelet misteriosament embolicat amb implants de silicona, i pensaran que teníem per costum enterrar els nostres morts amb aquells coixinets viscosos perquè traspassessin cap al més enllà a tot confort. "Sempre m'ha encantat l'arqueologia -se'n fum José Ovejero-. Una vegada vaig sentir un humorista que deia que la natura havia hagut d'inventar-se l'home per arribar a un material indestructible com és el plàstic. Jo ho he portat fins a l'extrem". Apunteu: la silicona és l'únic que sobreviurà la nostra destrucció.
Podria ser una de les profecies que feien els lladregots de 'Las vidas ajenas', usurpadors que rebentaven les portes de les cases com si profanessin un taüt -d'això també se'n diu arqueologia?-. Però en realitat aquesta marcianada és una brometa que Ovejero fa en la seva última novel·la, La invención del amor, que tracta del que se sol conèixer com 'un mort mal sepultat'. O, millor en francès, un 'revenant'. "M'ho vaig imaginar així: un paio que és a casa seva després d'una festa, a les tantes de la matinada, i li truquen per dir-li que una tal Clara ha mort en un accident de cotxe -explica-. El cas és que ell no en coneix cap, de Clara".
Si l'individu en qüestió hagués estat sensat, s'hauria disculpat amb un elegantíssim "s'equivoca", i en un moment hauria tingut l'assumpte despatxat. Però en Samuel se sent tan bé dins d'aquest dol caigut del cel que es presenta al tanatori amb un ram de crisantems, fent-se passar per un antic flirt de la difunta. I aquí la gran pregunta: qui era aquesta Clara? "Jo la vaig anar coneixent alhora que el protagonista i, com ell, me'n vaig penjar una mica", confessa Ovejero. És el que tenen aquestes dones passionals i autodestructives, com Rebecca de Winter o Laura Palmer: després de mortes és quan resulten més estranyament atractives.
A banda de buidar pisos, els saquejadors de 'Las vidas ajenas' es dedicaven a especular sobre la història dels seus propietaris. En funció dels llibres que llegien, els laxants que consumien i la quantitat d'antidepressius que guardaven al calaix de la tauleta de nit, delineaven el perfil d'aquests herois absents. Com en Samuel amb el fantasma de la famosa Clara. "Per a un escriptor, construir un personatge des del buit és molt difícil", endinya. Què en sabem d'aquesta dona? Treballava a la tele, estava casada amb un maniàtic de l'ordre, de jove es va picar heroïna i que la va espitxar per culpa d'un cop de volant desafortunat. Descansi en pau, amb o sense silicona.
LA INVENCIÓN DEL AMOR
Alfaguara
242 pàg. 18 €
