Julià de Jòdar se les té amb un fantasma

Un és Ximo Ximoi. Potser encara recordeu la seva aparició esteŀlar a 'Up on the roof', un dels relats de 'Zapata als Encants'. No? Era un home peculiar, aquest Ximoi, que volia morir víctima d'una obesitat disparada després d'entrar en el Llibre Guiness com l'individu més gras del planeta. A tal efecte s'instaŀlava dalt d'un terrat de l'Eixample amb un telescopi i es dedicava al conreu d'uns saxons ben nodrits a banda i banda, fins a convertir-se en un enorme matalàs de cansalada. "Ara ja ha deixat la dèria i reapareix dalt d'un rafal-colomar, contemplant un barri humil, d'aiguabarreig, on campen l'especulació, la gana i el desassossec del món", m'explica Julià de Jòdar. Aquest barri és el Raval.

Així comença 'El desertor en el camp de batalla'. Ximo Ximoi, en bancarrota, ha hagut de deixar els feus de la Barcelona benestant i s'ha traslladat als 'bas-fonds', al mateix edifici on Gabriel Caballero té el seu estudi. Gabriel... Caballero? Sí, el protagonista de la trilogia 'L'atzar i les ombres', aquell que com De Jòdar s'havia criat al barri del Gorg. El mateix a qui l'escriptor va decidir matar al final del tercer llibre, 'El metall impur'. Julià, explica't! "Ara, Gabriel Caballero és un fantasma que recobra la vida per voluntat de l'autor -rebla-. D'aquí que sempre estigui fugint cap a una illa atlàntica on trobar d'una vegada l'etern repòs que jo li nego. I com que tampoc no el deixo revoltar-se està obligat a fer el paper de sempre: testimoni del seu temps".

Dos homes separats per uns quants trams d'escales. L'un que, tot i seguir una dieta rica en ous ferrats -busqueu el llibre, pàgina 13, hi ha un retrat que us deixarà astorats-, s'està desinflant com un globus. L'altre que és un mort en vida que aspira a retirar-se a un paradís llunyà. Arribats a aquest punt, em resisteixo a parlar de vampirs, o 'doppelgängers', o de doctor Jekyll i mister Hyde. Perquè tot això es resumeix en un sol personatge: l'Home Prim. Us penseu que aquest no el coneixeu? Aneu equivocats. En paraules de De Jòdar, "és un producte de xoc entre Ximo Ximoi i Gabriel Caballero, entre dos 'jos' que no es toleren i no es poden separar". Res a afegir.

Deia Walter Benjamin que l'escriptor és un drapaire que a punta de dia, remugant, una mica trompa, aixeca el bastó. Per a Julià de Jòdar, això va a missa. "En temps de dislocació, tot són pedaços que s'han d'articular per mantenir el cap una mica clar", engalta. I a 'El desertor en el camp de batalla' ho notareu. És una novel·la feta de parracs recosits, una barreja candent d'històries intranquiŀles i veus anàrquiques que es van emparrant fins a l'infinit. Diu De Jòdar que tot va néixer de l'estranyesa personal que sentia cada vegada que s'abocava a mirar per la finestra del seu estudi, situat, com el de Gabriel Caballero, al cor del Raval.

El desertor en el camp de batalla
Proa
243 pàg. 19 €