La cápsula del tiempo, Miqui Otero

Què fer, Activitats literàries
4 de 5 estrelles

Nit de Reis a Barcelona: una Barcelona tètrica, fosca, deprimida per on TU vagues com ànima en pena per la fira de joguines de la Gran Via. El futur és incert i cada peu de pàgina serà una cruïlla cap a un destí millor o pitjor. T’acompanyaran noies escanyolides, atracadors maldestres, viatgers del temps i músics de metro; et perseguiran revisors i policies, escolliràs entre chopped i nocilla, entre caramels verds i caramels vermells, acabaràs follant, acabaràs morint, acabaràs fent cruising; t’enamoraràs, et coŀlocaràs i t’apallissaran, refaràs camí per no equivocar-te i tornaràs a equivocar-te, prendràs moltes decisions i la nit es farà eterna i la nit passarà volant i tornaràs a començar un altre cop per equivocar-te millor, que és del que tracta La cápsula del tiempo.

Aquesta novel·la agosarada, sorprenent i entretingudíssima és un embolica-que-fa-fort narratiu –una novel·la de múltiples trames a escollir pel lector escrita en segona persona del singular– que per desplegar la potència que pot amagar una sola nit, fa servir tots els mecanismes que té a mà: mapes, mecanoscrits negres, entremesos esperpèntics, trucs textuals, retalls de diari, fragments d’altres llibres, fins i tot la pròpia portada participa en la trama... Tot juga a favor d’una mateixa idea: el llibre és un cant a mullar-se el cul, a prendre partit, a no deixar passar les ocasions d’un present que és com un tresor que cal exhaurir, com si l’àvia et digués: “acaba-t’ho tot o t’estiraré les orelles”. I TU el present te l’haguessis d’empassar sencer, sense deixar una sola engruna.

Per Martí Sales

Publicat