La casa de hojas

La casa de hojas
Mark Z. Danielewski
Trad. Javier Calvo
AlphaDecay
710 pàg. 29,90 € El centre d'aquesta novel·la que no té centre és una casa encantada que faria les delícies de Stephen King. És la casa on el fotògraf Navidson s'instaŀla amb la seva família, com un Odisseu que busca refer el seu matrimoni, i que demostra ser un lloc maleït. L'espai es distorsiona, els passadissos entren en dimensions paraŀleles, els terres s'esfondren per empassar-se als seus habitants... Aquesta experiència terrorífica és enregistrada amb càmeres de videoaficionat pel mateix Navidson, i el film resultant es converteix en una peça de culte. ¿Realitat o ficció? Aquesta seria la pregunta que es faria un llibre raonable, però aquest no és un llibre raonable. Igual que la casa, és grotesc, distorsionat, conté dimensions paral·leles i se'ns vol empassar. Per això, la terrorífica experiència dels Navidson ens arriba a través de dos textos, principalment. L'un és un estudi erudit que escriu un vell cec que no es diu Borges, sinó Zampanò. L'altre són les notes al peu de pàgina que escriu un rodamón de l'estirp de Bolaño, Johnny Truant, i que relaten un viatge al cor de les tenebres.

Per si l'estratègia narrativa no fos prou laberíntica, Danielewksi encara arrisca més. Els textos inclouen caŀligrames, declaracions de patums culturals falsejades, una maquetació distorsionada fins a l'exasperació, enigmes tan obtusos que només una rata obsessiva voldria resoldre... Algú podria pensar que tot plegat és un enginy metaliterari, una broma infinita. Però no. Aquest llibre no és com els altres. És capaç d'advertir-nos que la ironia és una línia Maginot. Vol i pot acabar amb els seus lectors. Tornar-nos bojos. A tots, a tu.