Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La crisi d'ansietat de Juanjo Sáez

La crisi d'ansietat de Juanjo Sáez

El dibuixant reuneix les seves vinyetes polítiques en un volum demolidor

Juanjo Sáez
©Maria Dias Juanjo Sáez
Per Ricard Martín |
Advertising

Juanjo Sáez mai no ha tingut pèls a la llengua. Però escoltar la conversa que mantinc amb ell arran de l'edició del seu nou llibre convertiria Paco Marhuenda -que ja de per sí té cara de nen- en la versió amb veu aflautada de la nena de El Exorcista. Crisis (de ansiedad ) compila les vinyetes que Sáez va publicar cada dia al diari Ara des del novembre del 2010 fins fa ben poc.

I on posa el seu àcid naïf al servei de l'esquerra: les seves 320 pàgines -a part d'arma llancívola contra el sistema- funcionen com a constatació i reflexió de l'indignant barra lliure de la que gaudeix l'status quo -llegiu govern, banca, mercats- amb l'excusa de la crisi. Retallades de drets, de llibertats, de salaris, de la dignitat humana del treballador... El domini de la por,  en definitiva. "Estem vivint la Tercera Guerra Mundial i és econòmica", engego. "Sí, i en alguna cosa hem avançat, perquè si no, tu i jo seríem allà a fora, amb un fusell en una trinxera. Ho patim a un altre nivell de crueltat, però és una lluita de poder on prevalen altres factors que també eren en les guerres, però més ocults", reflexiona. 

Sense censura
Qui l'hagi seguit sabrà que Sáez ha entrat en la tradició dels ninotaires polítics d'una manera absolutment descarnada, on sorna i ràbia aparten les ganes de riure a coces. Tan en carn viva és el seu material actual que em sembla pertinent preguntar si l'Ara li ha demanat mai que suavitzés alguna vinyeta. "No, mai de la vida. I en aquest aspecte estic molt content amb el diari. Sempre he tingut conflictes amb la premsa: el meu vessant ingenu no els feia gràcia, i la part massa clara la veien molt contundent. Però ells han sigut conseqüents i m'han deixat molta llibertat", revela. Per primer cop a la seva vida, ha hagut de fer una entrega diària: "Ho comparo amb la gimnàstica. Creativament, l'entrega diària és estimulant. Perquè pots jugar amb les idees més immediates, perquè saps que l'endemà en pots intentar una altra".

Empatia i apocalipsi
El seu llibre més descarnat, també és amb el que es poden identificar més lectors: el títol fa referència a quan les desgràcies personals -Sáez ha perdut pare, mare i àvia en tres anys-  combinades amb les desgràcies laborals esdevenen cianur. Si ta mare té càncer i ton pare un ictus, les esquerdes de la macroeconomia pròpia semblen senyals de l'apocalipsi. I això li pot tocar viure a tothom que no estigui folrat. "Publicar un llibre així crea empatia, i ara cal fer pinya. M'agrada que algú ho llegeixi i digui: 'aquest paio pensa el mateix que jo".

 

Tornem a la guerra: si això és un conflicte bèl·lic, les seves vinyetes semblen propaganda del bàndol republicà. "Hi puc estar d'acord. S'ha recuperat molt la terminologia obrera. Tornen les classes socials. Crec en la lluita obrera, m'he vist a mi mateix dir que sóc classista", afirma. Curiós que des de la dreta diguin que el socialisme està demodé, quan el govern especula a go-go amb la plusvàlua de la força del treball obrer, concepte marxista central. "Quan tinguem una mà d'obra rendible, diran que ja s'ha acabat la crisis. I ja estem arribant a aquests límits", pronostica.

El llibre potencia la faceta prosística de Sáez, mitjançant tres interludis textuals -sense dibuix- que despullen les pors i l'egoisme de l'autor davant la mort de la mare, la ràbia per com l'empresa va tractar son pare. Potentíssims. Vol tirar cap a la prosa? "Hi penso molt, cada cop m'avorreix més dibuixar. Em tempta. Però sempre he tingut problemes d'aprenentatge, dislèxia, dèficit d'atenció. On no m'arribava la paraula ho feia el dibuix. I vaig desenvolupar aquest llenguatge per expressar-me. Però crec que cada cop escric un xic millor".

CRISIS (DE ANSIEDAD)
Reservoir Books
320 pàg. 15,90 €

Advertising