Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La espada de los cincuenta años

La espada de los cincuenta años

Mark Danielewski

Per Marià Veloy |
Advertising
La espada de los cincuenta años
Mark Danielewski
Trad. Javier Calvo
Alpha Decay
285 pàg. 20,90 € Danielewski va irrompre a l'escenari literari l'any passat amb una novel·la meravellosa, La casa de hojas, en què el gènere fantàstic entrava en una dimensió experimental. Seria imprudent fer un resum d'aquell artefacte literari en què, a una casa encantada, s'hi sumava l'estudi erudit que un vagabund feia sobre una pel·lícula que potser mai no va existir, i en què el lector seguia els malsons que vivien els personatges a través d'unes pàgines que, de sobte, volaven com caŀligrames d'Apollinaire enduts pel vent. Sembla més aconsellable, per tant, centrar-se en aquest conte que, segons ens informen els editors, fins ara només havia estat publicat en anglès, i encara en una edició limitada de gran format.

La història de La espada de los cincuenta años encaixa, en aparença, dins del format d'una faula fantàstica sobre la lluita entre el bé, capaç de cosir allò que s'ha esquinçat, i el mal, que talla teles i caps sense saber per què. Cinc veus que podem identificar amb cinc nens orfes ens expliquen -anava a escriure: ens canten- com la Chintana se'n va a una festa de Halloween en un ranxo a l'est de Texas el dia que Belinda Kite fa cinquanta anys. I com que no encaixa en el món adult que beu i parla de coses banals, es queda a la mateixa habitació on els cinc orfes són entretinguts per un contacontes més pertorbador que Robert Mitchum. Aquest individu no només explica la fantàstica història de com va aconseguir l'espasa dels cinquanta anys, sinó que -no revelarem els detalls de la trama- obliga Chintana a escollir entre l'odi i l'amor, el bé i el mal.

Al voltant d'aquesta faula, Danielewski no només construeix un estil entre delicat i oníric, sinó tot un llibre, tot l'objecte, a prova de fetitxe. La sobrecoberta d'un taronja carabassa està foradada amb un punxó i, mentre a les pàgines parells trobareu text, a les senars hi ha dibuixos gairebé abstractes que de vegades inclouen brodats i de vegades envaeixen les paraules. Si La casa de hojas era una obra d'ambició totalitzadora, com un laberint fet d'ecos, La espada és un concert íntim, més assequible però igualment inquietant
Advertising