Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La hoguera pública

La hoguera pública

Robert Coover

La hoguera pública
Per Marià Veloy |
Advertising
La hoguera pública
Robert Coover
Trad. José Luis Amores
Pálido fuego
637 pàg. 28,90 € Sembla una operació perfectament orquestrada. 'Hipsters iŀlustrats', la podríem anomenar. Però, en realitat, respon a l'interès genuí de determinats editors independents per tornar al Cèsar el que és del Cèsar. Em refereixo al rescat dels escriptors postmoderns americans dels anys 70. Així, els lectors més curiosos estem descobrint o aprofundint en els antecedents de la generació de David Foster Wallace. Són els Bartheleme, Gaddis o Barth. I ara, aquesta obra mestra de Robert Coover.

La trama de 'La hoguera pública' se centra en l'assassinat dels suposats espies soviètics Julius i Ethel Rosenberg, però la novel·la supera en molt el retrat periodístic d'aquest cas. Es converteix en l'anàlisi de les conseqüències funestes de l'estratègia ianqui, basada en la paranoia, davant l'amenaça que aleshores representava la Rússia comunista (el Fantasma, com se l'anomena en la novel·la). Coover no busca un efecte tràgic en el lector, com faria un modern com Shakespeare, ni tampoc vol extreure lliçons de moral o psicologia, com faria un tertulià pagat per l'aristocràcia. Ben al contrari. Conscient que el món es pot veure com una teranyina -fils que mouen el poder, fils que construeixen el llenguatge-, Coover opta per la caricatura. I enretirant-se en un segon pla -perquè sí, es pot ser postmodern i elegant-, deixa que siguin els personatges-titelles els qui expliquin la història, i que ho facin en una veritable simfonia de recursos narratius.

En aquest entramat noveŀlesc, però, destaca una veu, la de l'aleshores vicepresident Nixon, que és tan divertida de llegir com difícil de sintetitzar. Podríem dir que reuneix la ingenuïtat d'un camperol a la capital del món, i la mala llet connatural dels malparits. Però el fonamental del personatge de Tricky Nixon creat per Coover és la lliçó que ens dóna del poder. No hi ha èpica del poder, i molt menys ètica del poder. Ni tan sols eròtica del poder. El poderós és tan estúpid com ho puguis ser tu mateix, amb una petita diferència: ell pot jugar amb la teva vida.

Lucidesa, alegria i, sobretot, mala llet. Aquesta és la lliçó de Robert Coover per a aquell qui vulgui escriure sobre el poder polític.
Advertising