Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La niña gorda

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

La niña gorda

La niña gorda

Santiago Rusiñol

Per Anna Carreras
Advertising

La niña gorda
Santiago Rusiñol
L'Avenç
176 pàg. 16 €

Rusiñol publica l'obra el 1917, com a declaració de guerra contra la plana major del noucentisme. Hi enfila un humor hiperbòlic i asèptic a fi de trabucar els tòpics que l'imaginari orsià havia estampat a 'La Ben Plantada' (1911) i que Flaubert deixatava a 'Madame Bovary'. L'antinoucentisme metaliterari de Rusiñol es tradueix en paròdia grotesca de tota la literatura meŀlíflua que poc té a veure amb la filla d'en Giordano Bruno i la Narcisa. Som a Gràcia. Assistim al naixement d'una criatura de vuit quilos, "un munt de carn amb cap de criatura". Primer plora i menja per tres, després s'injecta noveŀles romàntiques per la vena i, finalment, s'ensenya en una barraca de fira. El fenomen creix en progressió geomètrica i inversament proporcional al cor de nereida que li forja la literatura. Aquell "munt de vida" espanta les balances i fa cruixir les cadires abans d'asseure's. Aquell "diantre de bordegassa" és captivada per un domador de feres que gasta ulls blaus i l'engalipa per esdevenir una font de calés. Seguint els paràmetres del fulletó i sense mirar prim, Rusiñol neda en l'abundància d'una antinovel·la, d'argument tragicòmic i vodevilesc pinzellat amb un llenguatge viu, popular, lúdic i realista, i uns personatges sense escrúpols que alimenten la pantomima.
Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising