Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La vida lenta
La vida lenta

La vida lenta

Josep Pla

Per Anna Carreras
Advertising
La vida lenta
Josep Pla
Ed. Destino
432 pàg. 21 € Quan vaig transcriure dos d'aquests tres dietaris -escrits amb mà tremolosa i amb una lletra infame que Josep Pla negligia a mesura que creixien la nit i l'alcohol-, no imaginava que es publicarien així, com un mer acte de 'voyeurisme', sense cap interpretació ulterior, sense servir-se de la informació de la vida rutinària d'un dels nostres prosistes més celebrats per actualitzar-ne, posem per cas, la seva biografia.

L'edició i el pròleg de Xavier Pla -sense les anotacions necessàries quant als noms, sobretot, de gent que ja no hi és i que el lector desconeix- posen de manifest que Pla ha d'interessar ni que sigui fent el pi. Aquestes 'Notes per a tres dietaris' (1956, 1957, 1964) no són cap testimoni decisiu, ni cap tresor on palpiti res de nou, ni tenen cap pretensió literària, ni es poden equiparar amb l'art confessional de Thomas Mann o de Gombrowicz. Pla escrivia cada nit en una llibreta com ho pot fer qualsevol persona que necessita buidar el pap. Són pàgines d'una vida grisa i monòtona d'un senyor de 60 anys que se sent vell, que dansa entre la solitud "deliciosa" d'un mas, els sopars a Palafrugell i les visites a Barcelona. No és cap "taller d'esborranys" per a un ús posterior com afirma Xavier Pla al pròleg.

El llibre es fa lent, sí: per la suma reiterativa de fets quotidians sense interès (què li posaven al plat o a quina hora anava a dormir vençut per l'insomni), per l'estatisme, per la semblança d'un dia amb tots els altres, perquè "només estic bé sol i al llit". La frase telegrama. La tribulació diària per les hores de son ("Una mica de calor. Impressió d'haver dormit bastant bé. Llevat a les quatre"), els rebecs normals d'una persona normal ("El mas. Segon dia de restriccions. És inaguantable. Tornem a encendre el quinqué. Em produeix, tot plegat, un fàstic horrible") o el clima com a tema de conversa ("Dia d'hivern, molt baix. Alternació de boira i gotellades") són alguns dels hàbits d'aquests escrits planians farcits de queixes, malestars i pessimisme. S'hauria publicat un llibre com 'La vida lenta' si el protagonista fos anònim? Josep Pla, en pau descansi, hauria volgut exhibir la seva intimitat d'aquesta manera? Malauradament, no ho sabrem mai. -
Recomanat

    També t'agradarà

      Best selling Time Out Offers
        Advertising