Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right L'altre costat del mirall

L'altre costat del mirall

Iñaki Rubio

Per Ricard Ruiz Garzón |
Advertising

L'altre costat del mirall
Iñaki Rubio
Pagès editors
128 pàg. 14 €

1. L'altre: Lluís Carol
En els quinze contes d'aquest llibre, Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra, l'andorrà de Barcelona Iñaki Rubio es transforma en Lluís Carol, transsumpte de Lewis Carroll, transsumpte d'un Calders que jugués a escriure sobre mil Alícies. En el seu joc de miralls, constant, ens parla de mòbils impossibles, GPS vius, ordinadors rebels, assassins d'escriptors oulipians i reflexos eròtics i oceànics. I el resultat, esclar, és el doble... de bo.

2. El costat: andorrà
Que en un bon recull de contes la majoria transcorrin a Andorra, de la Massana al Pont de París i de la frontera a uns grans magatzems, és també creuar un mirall. Si els contes, a més, transcendeixen el costumisme per endinsar-se en les fronteres de l'humor i la fantasia, ja no hi ha dubte: la força de Rubio ve del territori. Ha escrit unes 'Cròniques de l'Andorra oculta'.

3. El mirall: fantàstic
No és, però, el primer cop que Rubio explora límits. Té una web de contes breus, ha jugat amb el conte i la novel·la (també aquest recull pica l'ull als 'fix-up'), és actiu a les xarxes, es considera humanista i treballa de professor... Podria dir-se que és un cronopi que mereix fama, que és metaliterari sense voler aparentar, que frisa per la llibertat deformada i plaent de l'altra banda del fet creatiu. Creueu-hi amb ell: en tornareu diferents.

Advertising