Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les incerteses

Les incerteses

Jaume Cabré

Les incerteses
Per Anna Carreras |
Advertising
Les incerteses
Jaume Cabré
Proa
192 pàg. 18 € 'Sobre la creació del món': aquest és el modest subtítol que rubrica l'últim llibre de Jaume Cabré (1947), escrit tres anys i mig després de la multipremiada i megatraduïda novel·la 'Jo confesso' (2011) com a passatemps per respirar i agafar distància. Però Cabré no fa res nou: torna a rumiar sobre el seu ofici com ja havia fet a El sentit de la ficció i a 'La matèria de l'esperit', assajos literaris escrits sempre entre grans monuments noveŀlístics. El pòsit cultural que creix amb el pas del temps fa que l'autor s'interrogui més que mai, vaciŀli més que mai i li creixin les incerteses. No som, per descomptat, en el terreny filosòfic de Heisenberg sinó al secret d'un taller literari dedicat a la recerca i, encara, a l'autoteràpia.

En un decàleg de relats breus sobre el fet d'escriure, Cabré destaca la necessitat de fer "una aturada mental, mirar enrere, pensar en tot el que he llegit, he escrit i he viscut". Apassionat per la música, l'autor de 'Les veus del Pamano' admira el silenci de la poesia, "la paraula sola, nua, sense necessitat d'argument", però posa per escrit tot el que li passa pel magí. Si l'autor veu en el dubte l'agulló per explorar el món i treure'n l'entrellat, per desemmascarar la pàgina en blanc i trobar-se cara a cara amb l'enigma, el lector, en canvi, resol les seves incògnites tot d'una i sense demanar-ho. I mentrestant venera les paraules del mestre Cabré envejant (o no) el seu plaer de narrar, la seva tàctica per construir personatges i els seus referents.

El llibre, molt ben escrit, és una exhibició mental de consells als illetrats, un dietari d'elucubracions d'abast públic, un guió per a narradors novells i un monòleg on el protagonista glossa les converses, les visites o els viatges del seu jo real. I és per això que peca una mica d'egòlatra. No permet el salt cap al coŀlectiu. És l'etern debat entre l'u i el divers, entre l'experiència singular i la universalitat, entre la literatura del jo i la literatura del jo del llenguatge. Potser el toc de gràcia d'un llibre és, des del punt de vista de la teoria literària, no saber res d'aquell que signa el relat, acarar-se al text sense crosses, en una batalla cos a cos. El fet de veure les calces de l'autor sempre acaba clivellant els petits misteris de l'art.
Advertising