L'escuma dels dies

Boris Vian
Trad. de Jordi Martín Lloret
Ed. Viena
224 pàg. 19 € Boris Vian (1920-1959), una de les figures més polifacètiques de la brillant escena cultural parisenca posterior a la Segona Guerra Mundial, va ser poeta, trompetista, crític de jazz i moltes coses més. Però, sobretot, és recordat per ser l'autor d'obres tan originals com 'L'escuma dels dies', que ara es publica en català.

Cal posar sobre avís. Boris Vian és un d'aquells escriptors que desperten adhesions incondicionals o deixa del tot indiferent. I és que en el seu univers literari, absurd i surrealista, tot és possible i la imaginació regna sobre la lògica. Per això a 'L'escuma dels dies' hi ha ratolins que parlen, cases que es fan petites i enfosqueixen quan els seus inquilins estan tristos i malats, nenúfars letals que arrelen malignament dins dels pulmons i aparells impossibles i estrafolaris.

Però 'L'escuma dels dies' és, sobretot, una emotiva i trista història d'amor, la d'en Colin i la Chloé. Ells, i el seu singular grup d'amics i amigues, són els autèntics protagonistes d'aquesta novel·la que transcorre en una atmosfera irreal i alhora poètica. Una història delirant en què Vian utilitza el seu humor surrealista per satiritzar la religió, l'alienació del món laboral i, fins i tot, la fanàtica devoció per Sartre. Divertida, melancòlica, estranya i transgressora, és, en el fons, una gran celebració de l'amor i l'alegria de viure. Una novel·la en què el vitalisme i la despreocupació juvenil es topen amb la crua realitat i també amb la malaltia i la mort. Uns enemics molt poderosos que, tard o d'hora, ens recorden que la felicitat no dura eternament.