Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Lionel Asbo. Estat d'Anglaterra

Lionel Asbo. Estat d'Anglaterra

Martin Amis

Lionel Asbo
Per Anna Carreras |
Advertising
Lionel Asbo. Estat d'Anglaterra
Martin Amis
Trad. Marta Pera Cucurell
Empúries
320 pàg. 19,90 € La decadència social i de valors combinada amb l'obscenitat dels calés que corrompen l'individu són el caldo de cultiu de Lionel Asbo, la darrera sàtira de Martin Amis, després de l'èxit de La viuda prenyada. El jove Desmond és un David Copperfield, un Oliver Twist del segle XXI. Amis és un artista moral, i com a tal escriu per millorar la societat. Però alhora és també l'atleta lingüístic amant dels jocs de paraules, els acrònims, els diàlegs bruts, homòfobs, masclistes, els equívocs, l'argot de les rimes i els neologismes còmics. L'escenari és Diston, un barri marginal de Londres on en Des viu amb el seu oncle Lionel, un contrapare. Diston és distòpia, una ciutat antiutòpica: la poesia del caos, la vida dels túnels, el món-on-no-hem-d'arribar.

El mal educat de Lionel Asbo (Anti Social Behaviour Order) és un ceballot amb sort, un extorsionador que empra la violència per tractar els tractes. Com els seus dos terriers psicòtics, nodrits amb tabasco i víctimes de la Tourette. Amis sumeix el lector en un malson profund on, malgrat l'humor càustic i la mestria narrativa, tot resulta infame i excessiu.

En quatre parts, la història va del 2006 al 2013. En Des, quinze anys i afamat de cultura, ple de veu interior, renega del suburbi i s'ho fa amb la seva àvia, una GILF aficionada als mots encreuats i als Beatles que acaba en una residència-frenopàtic. Quan no és a la trena, el pallús del seu oncle li aconsella que robi i miri porno a Internet. Però en Des és un romàntic, escriu cartes a la consellera sentimental d'un diari i s'estima més anar a la biblioteca (Món) i estudiar ortografia. Quan es fa taxista, coneix una noia, la Dawn, i tenen una filla. A en Lionel li toca la loteria i s'instal·la en el luxe i la fama: llavors troba la solitud. En Des es fa periodista (la crítica d'Amis a la premsa britànica és feroç) i la trama avança cap a un final no massa inesperat però amb un cinisme sense parió.

L'Estat d'Anglaterra és l'estat de la terra: una llacuna d'ignomínia que cal arranjar amb urgència. A l'estil de Beckett (sense tants silencis) i de Tarantino (amb més renecs), Amis s'interroga sobre l'estupidesa humana. -
Advertising