Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Mare nit

Mare nit

Kurt Vonnegut

Mare nit
Per Marià Veloy |
Advertising
Mare nit
Kurt Vonnegut
Trad. de Martí Sales
Males Herbes
243 pàg. 15 €
Vonnegut és l'autor d'una obra que, per a aquells que fa temps que hem abandonat tota esperança, constitueix l'únic infern en què podem creure. El màxim exponent del seu aŀlucinat sentit de l'humor, tan lúcid i desesperat que és capaç d'electrocutar els lectors més sensibles -queden avisats-, és Escorxador-5. Convertida en referent de la contracultura dels 70 i peça imprescindible en qualsevol biblioteca, aquesta novel·la ens explica l'experiència de Vonnegut a la Segona Guerra Mundial, els bombardejos de Dresden, que va veure des d'un escorxador, on va passar dies recollint cadàvers calcinats. De la resta de la seva obra, ara ens arriba la traducció catalana de 'Mare nit'.

El protagonista i narrador d'aquesta peculiar confessió és el dramaturg Howard W. Campbell, Jr. Després de triomfar a l'Alemanya nazi gràcies a unes tragèdies vagament wagnerianes, Campbell decideix convertir-se en un espia dels EUA, i -atenció al paraŀlelisme amb Ezra Pound- fa arribar missatges secrets als seus compatriotes a través d'un furibund programa de ràdio de propaganda nazi. La personalitat escindida -l'esquizofrènia, ens diu Campbell, és un dels grans invents dels nostres temps- li permet sobreviure a la guerra i als primers anys de la postguerra, però finalment haurà de pagar el preu d'una identitat buida.

Tot i que li agrada fer veure que és moralista, Vonnegut no té ganes de donar-nos cap lliçó; al contrari, només vol que avancem en el seu infern. Per això, ens ofereix capítols-llampecs on abunden les descripcions seques com un glop d'una mala ginebra, els diàlegs d'una absurditat sovint hilarant i personatges tan inversemblants que només poden respondre a una mirada genuïna sobre la realitat. Avancem cap al centre de l'infern, i ho fem deixant anar rialles aquí i allà, sense adonar-nos d'on ens estem fincant. D'aquesta manera, quan tanquem el llibre i Vonnegut calla i no hi ha res de què puguem riure, aleshores tot sembla molt fosc i als més sensibles, ja ho hem avisat, els queda la mirada guerxa dels electrocutats.
Advertising