Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Niveles de vida

Niveles de vida

Julian Barnes

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
Niveles de vida
Julian Barnes
Trad. Jaime Zulaika
Anagrama
143 pàg. 14,90 € "To Pat". Aquesta dedicatòria a la seva dona es repeteix en els disset llibres que ha publicat Julian Barnes; així que sorprèn que 'Niveles de vida', centrat en el dol per la mort d'aquesta Pat, comenci parlant de globus aerostàtics. "Poses juntes dues coses que mai no s'havien posat juntes abans", ens diu amb la passió d'un rellotger suïs, "i el món canvia". I tot seguit ens exposa les lleis de l'aerostàtica. Hi ha lloc per als primers aeronautes que van solcar el cel, esclar; però el veritable heroi és el fotògraf, Nadar, capaç de canviar la consciència del món en què vivim.

A aquesta primera història -o nivell de vida: l'aeri- segueix la relació entre Fred Burnaby i Sarah Bernard, dos fanàtics de l'aeronàutica que no deixen d'aspirar a l'amor. I per què hi aspiren, si l'amor els és esquiu? "Perquè l'amor és el lloc de trobada entre la veritat i la màgia. La veritat, com a la fotografia; la màgia, com en els globus aerostàtics".

Després d'aquest díptic sobre l'amor, l'elevació i la consciència ambientat en el segle XIX -tot plegat: el millor Barnes-, el llibre fa un tomb en la tercera part -o nivell de vida: el subterrani-. "Vam estar junts trenta anys", ens confessa el narrador gairebé en la primera pàgina, i tot seguit passa a descriure com l'ha afectat la mort de la seva dona trenta-set dies després que li diagnostiquessin un càncer el 2008. La confessió té aquella sinceritat seca tan 'british', i també la lucidesa depriment dels homes deprimits, però eludeix qualsevol artifici propi de la literatura. I és aquesta sobrietat, possiblement, allò que fa més efectiva l'última part, i de retruc tot el llibre. Si bé és cert que aquesta confessió ens produeix certa recança -la sospita que ens trobem davant d'un desfogament i no d'una peça literària és legítima-, la seva serenitat (o delicadesa o saviesa) acaba guanyant la partida. No és un text entotsolat, sinó sincer. Que traspua dolor.

Ja ho veuen. Mai no hauríem dit que es pogués escriure un homenatge a la dona de la teva vida com aquest. Però de vegades poses juntes dues coses que mai no ho havien estat. I...
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat